Presentació del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Barcelona, DPTOP, 2010

El Govern de Catalunya haurà completat en set anys el determini de la Llei d’ordenació territorial de 1983, que establia set plans territorials parcials. Tots ja ara aprovats definitivament i en procés de publicació. Tots set signifiquen documents cabdals de planificació territorial. Tots set responen a un mateix esquema i a una mateixa metodologia: tractament dels espais oberts, dels assentaments humans i l’encaix de les infraestructures en el territori en la relació permanent i indestriable entre espais oberts i assentaments.

Tots responen a un mateix esquema, però cadascun té la seva especificitat. És el cas, amb total evidència, del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Un territori situat en una cruïlla decisiva del corredor del Mediterrani, en un context fortament urbanitzat definit per la conurbació central del sistema Reus-Tarragona d’una potència indiscutible, amb una activitat econòmica marcada per la importància del sector turístic i de la seva oferta singular a Port Aventura, del sector industrial i, més específicament, del gran complex petroquímic de Tarragona-Constantí i la importància logística i econòmica del Port de Tarragona i tot el sistema d’infraestructures al seu entorn.

En termes generals podem dir que els reptes del Pla se situaven més en el terreny de posar ordre que en el terreny de la nova planificació. Es tractava d’aportar al que és sens dubte el segon gran motor de l’economia de Catalunya, les pautes d’ordenació i creixement de cara al futur que n’assegurin la vialitat, la competitivitat i la sostenibilitat.

Els riscos de la creixent complexitat de les infraestructures, de la creixent dispersió dels models urbanístics,de la degradació dels paisatges són atacats en profunditat i el Pla defineix un horitzó que assoleix com a objectius principals l’ordenació de la conurbació central, la preferència radical i contundent pel ferrocarril i els sistemes de transport públic, la definició d’un model d’assentaments proporcionat i jerarquitzat que garanteix la reducció del consum de sòl, la definició d’un model que no escanya el desenvolupament i dóna oportunitats als pobles petits, i un Pla per frenar la degradació de les planes del camp, la protecció dels paisatges a preservar i l’assegurament dels sòls per a noves activitats econòmiques i logístiques que sense la pèrdua de qualitat poden aportar majors nivells de riquesa i desenvolupament.

Està definida l’ordenació,està definida l’estratègia, estan aclarits els rols del sistema urbà i de la seva relació amb la xarxa d’infraestructures i el sistema d’espais oberts. S’ha obert l’oportunitat per dotar el Camp de Tarragona de les eines que acabin amb un punt de desgavell i desordre i situïn les coses al seu lloc.

Tot passa per aclarir funcions i, molt especialment, per atorgar la racionalitat frustrada fins ara. Només cal apuntar el canvi d’esquema i d’escala que representarà la integració urbana de les grans solucions ferroviàries que es plantegen amb noves centralitats i que asseguraran la superació de l’actual marginalitat de tot el sistema de transport públic.

L’aposta és radical, clara, ferma, possible. Ara és el moment de l’acció, de passar del paper als fets, de construir ciutat i territori des de la realitat planificada. Hem sortit dels laboratoris i ens hem acostat als territoris, hem abandonat l’abstracció i hem apuntat solucions concretes, hem fugit de la divagació i ens hem situat al cor de les solucions.

Hem endreçat el panorama i hem marcat les pautes de comportament i d’acció política que poden orientar adequadament el futur.

Des del Govern de Catalunya estem segurs que estem davant d’una oportunitat que no es desaprofitarà.