Pròleg a Plan du siége de la ville de Barcelone, de Beaulieu.  Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya,  2006. Edició facsímil

Albert Garcia Espuche a Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quoitidiana,1652-1714 (Vic, 2005) dedica un capítol al setge de Barcelona de 1697 .L”Horrorós siti” va deixar una petjada profunda en una ciutat que si havia patit les conseqüències del setge de 1652 i del de 1691 en realitat havia estat poc assetjada i gairebé mai no havia sofert un setge que posés a prova les seves defenses. No fou fins al setge de 1697, que dóna peu a aquest mapa que ara publiquem i difonem. Un setge que va comportar posar a prova les noves capacitats de l’artilleria francesa i les conseqüències d’un atac per mar i terra, i el corresponent desembarcament de les tropes assetjants. Un bombardeig fortíssim, que va deixar, segons les fonts de l’època, 20.000 bombes, 100.000 tirs d’artilleria. En una ciutat de prop de 6.000 cases, Garcia Espuche situa en 880 les cases malmeses, tot i que les fonts arriben a esmentar-ne més de dues mil.

La disposició del setge a partir del 5 de juny de 1697, que el mapa reprodueix gràficament,  Garcia Espuche la resumeix així: ”Aquell dia el duc de Vendôme quedà a la vista de la ciutat amb 18.000 homes i 6.000 cavalls, mentre que l’armada comandada pel comte d’Estrées i amb catorze naus, trenta galeres, tres balandres per llançar bombes (de nou les famoses galiotes à bombes) i vuitanta embarcacions menors, fondejava a poca distància del port.”

En aquest mapa dedicat a Lluís XIV amb un plànol singular de Barcelona en una finestra a l’orla, l’autor sintetitza l’abast polític del setge i la importància de la victòria francesa, la guerra al servei de la pau, es diria. Però la destrucció a la ciutat, l’impacte destructiu de les noves bombes incendiàries, més devastadores que les massisses, va posar els barcelonins en un estat d’alerta i preocupació, i va encarrilar les preocupacions que es  viurien a Catalunya en tot el procés de la Guerra de Successió fins el setge de la ciutat el 1714, en certa manera anticipat per aquest de 1697, si bé les conseqüències polítiques van ser en aquest cas menors i mes acotades en el temps que el daltabaix de 1714. Però el 1697 ja tenim tots els ingredients de la contesa i ja estan situats en l’escenari barceloní els protagonistes d’una represa econòmica que faran bandera de l’austriacisme com el camí més ràpid per assolir la materialització dels seus projectes.

 Fins aquí el context. Tornant a Beaulieu, la disposició de l’exèrcit, de l’armada, la singularització del relleu, disposen tota la franja litoral i prelitoral de Catalunya del cap de Creus fins al Llobregat al servei d’una imatge, un dibuix, un encaix. La ciutat de Barcelona, assetjada i vençuda després de cinquanta cinc dies de setge, iniciat el 5 de juny de 1697 i conclòs el 10 d’ agost. Barcelona fou ocupada pels francesos fins el 4 de gener de 1698, quan es va signar la pau de Ryswick. En l’entorn d’aquest setge, el Virrei Velasco va adoptar una actitud d’abandonament i no bel·ligerància, d’una certa condescendència o indolència en relació als assaltants francesos. Tot el contrari que el príncep Jordi de Darmstadt que fou promogut a la dignitat virregnal el gener del 1698, quan s’aixecà l’ocupació francesa. Ja estaven servits tots els ingredients per la Guerra de principis del XVIII amb un sentiment antifrancès arreladíssim en la imatge de la brutalitat dels atacs, i un sentiment anticastellà en la visió d’una actitud dominadora i indolent, sense cap interès pel desvetllament polític i econòmic del Principat.

 Les imatges d’aquest mapa estan totes dedicades a subratllar la lloança i les glòries del rei de França alhora que es posa de relleu la importància estratègica de la ciutat de Barcelona.