Entrevista al programa “El món a Rac1”

Resum de l’entrevista

Li va agradar l’entrevista?

[en referència a l’entrevista de Mònica Terribas al president Artur Mas d’ahir]

Em va agradar, sí.

Per l’entrevistat o per l’entrevistadora?

Per moltes coses. no sóc un observador objectiu. Sóc el cap de l’oposició i tot veient la em preguntava “Podrà l’entrevistadora del president de la Generalitat fer l’entrevista que tocarà ara  al cap de l’oposició?” “Serà ella qui t’entrevistarà”, em preguntava jo retòricament a mi mateix mentre m’ho mirava. I després veia coses que no m’agradaven. Però és veritat que el president sona convincent, és didàctic, estructura molt bé les seves respostes, però jo he de dir que en unes quantes coses hi ha alguns arguments fal·laços que jo puc desmentir, sobretot perquè  fa afirmacions que no són certes i després trobo que  hi ha coses francament discutibles. Però com que són opinables són discutibles i ell pot opinar una cosa, jo una altra i encara el ciutadà que ho està mirant, d’aquests 650.000 pot opinar encara  una altra tercera cosa.

Pot demanar que li facin una entrevista?

No, se si toca o no toca, però està establert. Hi ha un règim que diu que després de l’entrevista al president de la Generalitat,  al cap d’un temps, no sé quant, li toca al cap de l’oposició. Veurem en quin moment TV3 decideix que toca al cap de l’oposició i després aclarirem si serà la directora actual de TV3 la que m’entrevistarà o no.

I vostè creu que no serà la directora?

Jo no ho sé, és una especulació…

Això és una malícia…

No, és com un joc! Però si vostès ho deien implícitament, parlaven de l’agressivitat estranya de Terribas després dels esdeveniments de la setmana! Hauria entrevistat amb la mateixa agressivitat un Josep Cuní al president? Probablement sí.

Té raó el Jordi Bosch, sempre que m’ha entrevistat, amics meus m’han dit que malament t’han tractat, i  jo he sortit content com unes pasqües pensant quela manera com m’havia entrevistat havia aconseguit treure el millor de mi.

Recordo una entrevista a Montilla en què un alt càrrec del PSC carregant d’una manera barroera contra Terribas. Ho recorda?

Sí, ho recordo. Jo valoro la forma d’entrevistar de Mònica Terribas com a molt bona. Té aquest punt d’agressivitat que va a forma part del seu caràcter, de la seva manera de ser.  Jo no vaig veure ahir un plus d’agressivitat.

Hem parlat de l’entrevistador però parlem del que hem de parlar, de l’entrevistat

(intervencions dels tertulians)

Ara toca a Joaquim Nadal. Acabem de saber les dades de l’atur i a nivell d’Espanya a pujat el mes de novembre amb gairebé 60.000 persones. Senyor Nadal

En un moment molt singular de l’entrevista la Mònica Terribas va fer la pregunta del milió. Va dir: “Escolti,  molts experts van dient que amb aturades sols no anem enlloc. Que portar les retallades fins a l’extrem pot asfixiar l’economia i portar a una recessió i situar-nos en recessió durant molt de temps. Com ho veu?”  Diu: “No podem fer una altra cosa”. I posa aquell exemple, en cascada, des dels Estats Units fins a Anglaterra, des del dòlar fins a la lliura esterlina… “Som a l’eurozona, som a Europa, som a l’euro, no som independents, no tenim la màquina de fer bitllets…”  Ni qui té la màquina de fer bitllets pot fer-ne quan vol. El concepte de Mas economista sobre la manera de llançar diners al mercat sense comptar amb la inflació ni amb el control dels preus és una mica arriscada. I per altra banda no hi ha horitzó, anem retallat per retallar per contenir el dèficit, per guanyar crèdit a Europa perquè hem de passar a Europa per molt seriosos, per damunt de la mitjana de les comunitats autònomes i fins i tot per sobre de l’Estat, però aquest crèdit no obre cap horitzó d’esperança per a la creació d’ocupació. En el paquet de mesures que el president va anunciar la setmana passada, no hi ha cap mesura de reactivació de l’economia, ni una. Hem d’estalviar? Sí. Hem de retallar? Sí. Podem retallar de la manera que ho fa aquest Govern anunciant-ho a pessics? No. Podem retallar d’una altra manera, per altres vies i mantenir alhora un nivell d’excel·lència dels serveis públics que aquest país ha tingut sempre? Sí. Per tant, hi ha consellers que ho estan fent malament sobretot que va cometent relliscades en un sentit perillós, com  per exemple a la possible “mutualització” de la sanitat pública, el desmenteixin després o no? Sí

Hi ha massa treballadors públics a Catalunya?

Jo crec que no, perquè si descomptes mossos, metges i professors, el funcionariat és més aviat justet i de funcionaris d’aquests tres serveis que he esmentat hi ha els treballadors que hem volgut qui hi hagués per donar el servei que considerem que s’ha de donar. I pel que fa a la resta, per exemple, la conselleria de la qual vaig ser responsable tenia 4.000 treballadors contra 80.000 a Educació o no quants a Interior. El capítol 1 aquestes conselleries desbordava tot el pressupost de la meva, que aguantava tot el pressupost i el deute. I malgrat tot amb 4.000 es feien les inversions.

Crec que en la proporció amb altres països no hi ha un excés de funció pública. I potser hi ha un mal aprofitament d’aquesta funció pública. I que potser hi ha uns horaris i un règim de treball que no són els més apropiats. Però això ho hem dit sempre. Vam entrar als ajuntaments el 79 dient hem de la reforma administrativa dels ajuntaments i de l’Estat i ara l’hem de fer de les comunitats autònomes i, sobretot, de la Generalitat de Catalunya que ha copiat els pitjors vicis de la funció pública de l’Estat espanyol. Per tant, hem de fer aquesta reforma? Sí, esclar que l’hem de fer!

Si haguessin guanyat, com haurien fet les retallades?

Deixi’m dir una cosa d’entrada. El dèficit que ens trobem l’any 2003, 22 de desembre, és de  quan arribem al govern és de 1.100M€ i 2.90o M€ de factures al calaix. És a dir, 4.000 M€, per un pressupost de 18.000 M€. I per un deute de 17.000M€. D’acord, el dèficit de l’any passat va ser de 8.000 i el deute de 39.000, per un pressupost 40.000 de pressupost. Euro per euro la mateixa proporció. D’acord, algun expert pot dir que amb dades del Banc d’Espanya no és aquesta relació la que funciona perquè s’ha de fer en relació al PIB…d’acord. Però el deute que Catalunya tindria si fos un estat independent és del 16% enfront del 140% de Grècia.

Per tant, el Govern ho va fer bé?

Crec que sí. El que és incomprensible és que el govern coneixent la situació de deute i de dèficit,  en un  context de crisi, intenti  culpabilitzar el trinxament del país i l’herència rebuda com a únic argument per justificar la brutalitat de les retallades i la forma com s’han fet.

Totes les retallades fetes, no les haguessin fet?

Hauríem mirat d’estalviar en despesa farmacèutica, en serveis complementaris de la salut, millorant la gestió de la Funció pública, en retallades superiors en infraestructures, hi ha estalvi a fer sense afectar a serveis bàsics que afecten a la ciutadania.

D’aquí a una hora i mitja el president Mas inaugurarà una obra de 360M€, la C-15, l’eix diagonal de la qual em sento molt directament responsable. Ell farà un gran discurs “quina gran obra, això contribueix a la millora de l’economia del país, ajuda a travar 4 comarques… però ara l’haurem de pagar”. En canvi, cada vegada que nosaltres inauguràvem una estació de metro, ells deien “aquesta obra la vam començar nosaltres” i jo no deia “però l’haurem  de pagar nosaltres” Deia simplement que la continuïtat institucional et porta a dir que hi ha coses que s’han de fer sí o sí. I l’eix Diagonal, que era una vella història de fa 20 anys de la gent del Penedès i del Garraf, l’ha  feta el coratge d’un govern que, ara, segons Duran o segons el president  Mas és el responsable d’haver trinxat el país. Doncs, home miri no, tots els que van a Palamós, o tots els que van de Vic a Ripoll, tots els que van de Reus a Alcover, tots els que van de Vilanova a Vilafranca es troben un país menys trinxat del que el va deixar Convergència i Unió l’any 2003.

I si el president Mas vol parlar de pressupostos i si vol fer bona l’afirmació de què l’any passat ens va oferir negociar els pressupostos, que no és veritat, ens ha de cridar a la taula, renunciar a la reivindicació del trinxament com a únic argument per justificar la seva política  i proposar-nos de negociar, constructivament, i si no que ho deixi córrer.

En què es van equivocar el Govern del qual vostè en formava part?

En la comunicació d’allò que es feia, en les divisions internes… Quan afloraven dissensions exterior, eren patacades superiors a la gestió del govern. El “tripartit” va estar bé però mai vam aconseguir situar per sobre de “tripartit” el concepte de Govern de Catalunya. El Govern de Catalunya està per sobre dels tres partits que conformen aquest Govern, i això és el que no vam saber fer prevaldre i en determinats moments podia semblar que hi haguessin tres governs en un.

Ara, Mas està en minoria i fa geometria variable. El gran error del passat és que en la percepció pesava més allò negatiu que el positiu, que hem de reivindicar nosaltres, que hem de reafirmar.

Per exemple, la Ciutat de la Justícia que es comença el 2003, s’havia de pagar en còmodes terminis fins el 2038 perquè estava feta amb tipus de finançament que ara critiquen.

Cal que Catalunya sigui tan dràstica retallant si Espanya no ho fa?

Que Catalunya retalli en els termes que diu Espanya i que li diu a Europa, i diu que el dèficit ha de ser de l’1,3, si Espanya no compleix no ho arregla. Podem erigir-nos en un exemple de contenció, que si Espanya el mentís no serviria. Avala l’argument que o el conjunt de l’Estat compleix el dèficit, i estalviant del greix de l’estat central, hi ha sobretot excés d’administració per dalt. O es simplifica o no ho arreglarem. Pel que fa a serveix bàsics, els ciutadans haurien de ser iguals a tot arreu. Pel que fa al greix, potser s’hauria de simplificar.

És veritat que l problema del “tripartit” és el nom. Però el PSC guanya aquest segons tripartit amb targeta groga. El descens de vot respecte del primer és notable. Ja va ser una primera targeta groga, després ve la vermella de les autonòmiques, una altra vermella a les municipals i, a les generals, el Titànic. Tot això es veia venir. Molta gent els ho advertia. Enlloc de fer un procés d’autocrítica, el PSC no s’ha convertit en un búnquer?

No, però s’ha empetitit. Ha quedat més en l’esquelet del que és la seva estructura orgànica, ha perdut adherents cap enfora. Els partits són el que són, uns 30 mil militants poden obtenir més d’un milió de vots. Però si al final només queden els militants, això no guanya les eleccions. Les nostres bases ens han abandonat des de l’any 99 progressivament. Maragall ja va perdre 200 mil vots el 2003 respecte del 99. La gran anomalia d’aquest país és que havent guanyat el 99, no vam treure prou escons. En aquell moment CiU hauria d’haver fet un pas enrere i deixar governar els que havien guanyat les eleccions.

A qui votarà de primer secretari?

No ho sé, però hi haurà un, dos, tres candidats… encara no ho sabem. Si hi ha un candidat únic votaré aquell.

I dels que hi ha ara, per quin es decanta?

Com a president del grup parlamentari, que em toca gestionar situacions no pas fàcils, crec que tard o d’hora sortirà una candidatura integradora amb Pere Navarro al capdavant. Crec que la majoria dels delegats van en aquesta direcció. Però si els candidats que hi ha porten fins al final la seva candidatura veurem… I depèn de si es vota candidatura d’Executiva conjuntament o primer secretari per separat. No ens hem bunqueritzat, hem perdut musculatura. Necessitem en les formes, persones, programes, respostes, una renovació en profunditat. Però aquells que des de fora creuen poder resoldre els problemes del PSC no tenen el suficient coneixement.

I per què no dimiteix ningú i fan batalles al PSOE?

El que havia de dimitir va fer-ho ara fa més d’un any. El problema és que no hem sigut àgils i portem més d’un any en un estat d’interinitat. En 15 dies ho hauríem d’haver ventilat, i per les eleccions, que havien de ser el procés d’un mes, va ser el procés d’un any. Ara ja no podem tornar enrere.

No hi hauria d’haver un gran pacte de partits?

Sobre la hipocresia política no farem un gran pacte de país. Ens fem massa sovint trampes al solitari.

I no és crític que la ciutadania escolti un dels principals polítics d’aquest país parlar d’hipocresia?

El dia que es fa un pacte d’emergència a Alemanya, un dels dos ho paga molt car i l’altra surt reforçat. Els pactes d’emergència nacional es poden fer respectant el paper de l’oposició. Nosaltres estaríem per exemple d’acord a fer un acord en 5 temes bàsics de país. Sí, i ja ho vàrem fer. Però si després el President diu, com va dir ahir, obertament, que la llei de la corporació de mitjans audiovisuals la pactarien amb el PP, està trencant un dels acords que era que només es tramitaria si hi havia un acord previ amb el PSC. Però jo encara tinc esperança que tant aquesta com la llei electoral es puguin aprovar amb el nostre acord.

Li sembla bé que Montilla vagi al Senat?

Crec que ell té tot el dret a fer-ho i ningú no li pot discutir. Una altra cosa és l’oportunitat, o si no existís el Senat que és una de les coses de les quals en podríem prescindir, no ens hauríem trobat aquest tema. Ell hi té tot el dret.

I a més ell s’explicarà d’aquí unes hores.