Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre el canvi en la política d’estratègies i aliances del Govern davant la greu crisi política i econòmica

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, molt honorable presidenta. Senyor president, inculpats des de l’Estat, com acabem de veure, «reretallats» des de dalt en la sanitat i l’educació, intervinguts de fet amb la Llei d’estabilitat pressupostària, disminuïts competencialment, no creu, president, que ha arribat l’hora d’una rectificació política estratègica i d’aliances a Catalunya per afrontar aquesta situació de greu crisi econòmica i política que viu el nostre país?

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo no crec que el problema siguin les aliances a Catalunya, perquè el problema que en aquest moment té aquest Parlament i aquest país és precisament que hi ha discussió sobre aliances, quan el que hauríem d’estar fent és tots plegats pinya, sense excepcions, sense voler posar fronteres, per defensar els temes que ens interessen com a país.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquin Nadal i Farreras

Miri, president, si vol mantenir les polítiques que ha fet fins ara sense cap canvi de rumb sàpiga que no pot comptar amb nosaltres. Ara, si de veritat diu el que diu avui, que és que vol fer una política de país, que vol proposar un programa de regeneració i redreça; si el que diu és que vol fer pinya de veritat per afrontar la situació, les agressions que vénen de fora i els problemes que tenim a dins; si el que de veritat vol fer és un programa equitatiu que retalli a tothom per igual però que tracti amb justícia els ciutadans de Catalunya; que tregui a qui més té i tregui menys a qui té menys, si està disposat a fer tot això ens pot tenir al seu costat.

Ara, vostè té l’obligació moral i política de prendre el lideratge, i no es pot estar quiet aquí esperant que uns i altres li diguin «compti amb nosaltres», ha de dir què vol fer, com ho vol fer, amb qui ho vol fer i a més a més ha de reconèixer que el que ha obtingut fins ara és tan irrisori que cal necessàriament un canvi d’orientació política, un canvi de prioritats, un canvi de forma de fer les coses i una manera d’afrontar els reptes que ens vénen de fora i els problemes que tenim  que ha de ser necessàriament diferent, perquè als ciutadans de Catalunya no els pot demanar vostè, president, que un cop han vist i patit indiscriminadament retallades per baix en la sanitat, en l’educació i en molts altres temes, com vostè ha dit avui, que hi hagi un pic i repicó que ve de dalt i que afecti la salut i l’educació. I que un cop, cop de destral, cop de destral, cop de destral des de dins a la qualitat dels serveis públics que es rematin aquest serveis públics des d’una decisió que ve de fora. Lideri el procés i ens tindrà al seu costat.

La presidenta

Té la paraula per respondre el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Bé, suposo que la pregunta és sobre el lideratge, m’imagino, no?, perquè és en el que més ha insistit vostè. Doncs, clar, això són percepcions diferents, jo crec que ho estem fent. Vostès pensen que no; nosaltres pensem que sí.

I a més a més, allò que vostè ens recomana que hem de fer crec que també ho estem fent, crec. I no fem molt diferent del que estan fent molts altres països europeus. Miri, a Holanda mateix ara hi ha, doncs, un govern que està caient, que ha de convocar eleccions anticipades perquè internament no s’ha pogut posar d’acord en el tema de les retallades. Holanda, Holanda que va bé, que creix, que és més rica, que està enganxada a Alemanya, etcètera, no? Aquesta és la realitat. Afortunadament, aquí tenim un govern que no sé si tindrà més o menys lideratge, això ja és una percepció seva, però és un govern cohesionat i que està mantenint un rumb, complicat, molt difícil, però l’està mantenint des del començament de la legislatura.

Vostè em diu: «fem les coses junts», escolti’m, jo ja ho estic intentant, d’aquí a pocs dies em veuré amb el primer secretari del PSC un altre cop, igual que em veuré també amb els responsables dels altres partits catalans. I a veure, és clar, però les actituds han de ser mútues, eh?, les actituds han de ser mútues. Jo els convidaré una vegada més a sumar-se a una estratègia de país que és el tema del pacte fiscal.

Ara, posats a parlar de lideratge, perquè vostès parlen molt, molt, molt de lideratge, no?, no podrien liderar una cosa d’una vegada per totes, que és veu pròpia i decisió pròpia a Madrid? Perquè jo sempre els he demanat una cosa a vostès, els he dit: «Volen fer coses junts a Catalunya? Encantat de la vida, però, home, compleixin una condició, que allò que després és l’agenda catalana i els temes catalans vostès els votaran igual a Madrid que a Catalunya.» Sí, no, no, igual a Madrid que a Catalunya. I això vostès no ho garanteixen mai. I això és un escull i vostès ho saben perfectament. I això ho han de resoldre vostès, no els ho podem resoldre nosaltres per vostès. I discussions en el seu partit en aquest sentit n’hi ha, i, per tant, espero que en algun moment vostès agafin aquesta línia definitivament, no?

Però disposats a parlar amb vostès? Absolutament. Disposats a arribar a acords amb vostès? Absolutament. I d’entrada el del pacte fiscal, que això ens resoldria moltes de les coses que estem plantejant precisament en aquest país, com un problema com les famoses retallades, com el tema de l’austeritat, com l’afectació sobre els serveis públics que vostè deia, etcètera.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.