Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre el reconeixement del pacte polític entre Convergència i Unió i el Partit Popular com a pacte estable

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal I Farreras

Gràcies, molt honorable presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, la remissió dels pecats no li atorga butlla per a continuar pecant, no li atorga butlla per a continuar pecant. I per tant, senyor president, sóc aquí, miri’m un moment. No, no, és que no, no haurà d’apuntar res. Parlant de pecats i remissió dels pecats, digui la veritat, digui la veritat. És veritat que estem davant d’un pacte estable, sòlid, de tres o quatre anys, d’un que ve d’enrere i de dos que queden per davant amb el Partit Popular de Catalunya a tots els efectes i que finalment s’ha aclarit que aquí hi ha el Govern i que aquí hi ha l’oposició? Digui la veritat, senyor Mas.

La presidenta

Per a respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Vostè, senyor Nadal, em sembla que confon els seus desitjos amb una altra cosa. Ja li agradaria que tot això fos d’aquesta manera, ja li agradaria, però, miri, el que hi ha són pactes pels pressupostos del 2011 i pactes pels pressupostos del 2012 i a més a més iniciat ja d’aquesta manera en les primeres converses. Aquesta és estrictament la veritat, li agradi més o li agradi menys. A partir d’aquí, senyor Nadal, en la segona part de al meva intervenció li recordaré algunes coses que vostès fan amb el Partit Popular, i aleshores vostè fa el discurs dels pecats, de la remissió dels pecats, de la culpabilitat, de la no culpabilitat i tot això.

La presidenta

Per a repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal I Farreras

Miri, senyor president, avui, aquest Ple, entre avui i demà, certificarà unes quantes coses. Primer, pèrdua de drets socials dels catalans i les catalanes, no pocs, molts. Segon, pèrdua d’equitat i cohesió social en la societat catalana. I tercer, que no és poca cosa tampoc, un cop de destral al pluralisme dels mitjans públics audiovisuals de Catalunya. I davant d’això, senyor president, vostè pot dir: no, no, aquí no passa res, és per responsabilitat que estem fent tot això, no cal que en parlem més. Ara, la veritat és que vostè parlava del pacte fiscal i del clam social que hi ha al darrere del pacte fiscal, parlem dels altres clams socials, i, si vol, parlem només d’un: què ha de pensar un ciutadà dels que vénen a la Plaça Sant Jaume i que estan afectats pel problema de les participacions preferents de les entitats de crèdit davant de la seva ocurrència de, fa pocs dies, ressuscitar el fantasma del transvasament del Roine? Per què no deixar de banda les ocurrències i parla de veritat al cor de al gent d’allò que ens afecta cada dia, de gent que ha perdut els pocs estalvis que tenia i que s’ha vist enganyada i que no veu que el seu Govern, que diu que és el seu, i que li havia donat aquest suport social del que vostè reclama, i que ara ha traït.

Senyor Mas, vostè s’empara en una cuirassa de coratge i de fermesa, però després amaga la seva insensibilitat social.

La presidenta

Per a respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Sincerament, senyor Nadal, barrejar el Roine amb tot això no entenc res, no entenc res, perquè de coses se’n parlen moltes, d’iniciatives se’n prenen de tota mena i això no vol dir que hi hagi insensibilitat o que hi hagi, doncs, despreocupació respecte a altres temes concrets, i espero que vostè no confongui una entitat financera amb el Govern de Catalunya, perquè de relacions entre partits i entitats financeres i tot això en podríem parlar molt i no és el moment, eh?, com vostè recordarà.

Aleshores, els temes dels pecats amb el PP, etcètera. Jo em pregunto, senyor Nadal, perquè sinó això quedaria enlaire, qui va pactar fa uns mesos enrere una reforma de la Constitució espanyola, que deu ser el màxim que deu poder pactar això, no, amb el PP? Vostès. Vostès van pactar amb el Partit Popular una reforma de la constitució espanyola i òbviament el PSC està en allà dintre aplaudint com el primer. I aleshores dius: es pot pactar amb el PP la Constitució espanyola, la seva reforma, passant de tots aquells que havien estat en els pactes constitucionals dels anys 70, per exemple nosaltres, Convergència i Unió, i en canvi després no es pot pactar amb el PP un pressupost per treure el país i concretament les finances de la Generalitat del pou on vostès les havien posades?

Això, senyor Nadal, és d’aquesta manera. El que passa que vostès estan instal·lats només en un discurs que, i d’aquí no en surten, que és un discurs de pinyó fix, i fins que no superin aquest discurs crec que no faran la feina que en aquest moment el país necessita i que vostès hi poden contribuir. I aquest discurs és vostès són l’aliat natural del Partit Popular i d’aquí no es mouen. I el món, senyor Nadal, es mou, i el país també, i vostès en algun moment s’haurien de moure per agafar el ritme del moviment del país.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.