Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment en el Ple sobre les retallades

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. President, agafem-nos a tall d’exemple als discapacitats i al seu dret al treball, als pares i mares que tenen la necessitat de portar els seus fills a l’escola bressol per raons de caràcter familiar, laboral, pedagògic, o als joves que volen cursar un cicle formatiu i ara es veuen obligats a pagar. Quan pensa aturar aquesta espiral injusta i imparable de retallades que cau sempre del mateix costat i que fa mal als sectors més vulnerables de la societat catalana, a les classes mitges i sobretot a les classes treballadores?

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Miri, tot el tema dels ajustaments i de les anomenades retallades es fa per dues raons: primer, perquè hi estem obligats; si no volem estar ni a l’euro ni a Europa, i vostè em planteja marxar, doncs, aleshores marxes i no hi estarem obligats. Si Europa canvia les normes, nosaltres encantats de la vida, perquè hem dit: «L’austeritat és un valor, però no s’ha d’aplicar com una obsessió.» Ho hem dit moltes vegades.

Però ni han canviat les normes, ni ningú ha plantejat que sortim ni de l’euro ni d’Europa.

I a partir d’aquí, com s’estan fent aquests ajustaments? Doncs, s’estan fent per conservar tot allò que és essencial i tot allò que és bàsic. I vostè sap que això a Catalunya s’està conservant. I si per conservar el que és essencial i bàsic s’ha de poder prescindir durant un temps d’allò que potser és convenient, però no és tan essencial o tan bàsic, senyor Nadal, s’ha de tenir el coratge per fer-ho.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Miri, president, jo crec que no s’està fent. Crec que cal un pacte social per deixar clar on són de veritat les línies vermelles; cal que quedi clar que aquest acord que vostè diu que hi ha en la societat catalana per un nou pacte fiscal es trenca per allà on passa la línia que separa els que reben l’efecte de les retallades i els que encara no el reben. I plantegem-ho d’una altra manera: està disposat a una nova política d’ingressos que faci que qui més guanya més pagui? Està disposat que qui menys guanya pagui menys i rebi més serveis? Està disposat a polítiques de reactivació econòmica?

I situem-ho en un altre terreny: pacte fiscal, sí; amb una finalitat, pacte fiscal per al pacte social, rectificació immediata de les polítiques que pel que fa als ajustos, que són necessaris, toquen el cor de l’estat del benestar. Rectificació immediata.

I parlant de camins, és veritat, s’ha de saber triar el camí que ens ha de portar a un pacte fiscal que funcioni. Vostè vol realment trobar aquest camí? Si vol trobar aquest camí, té raó, vostè i algun altre diputat que ha intervingut abans, en el sentit que no es poden cometre equivocacions del passat. Totes. Tots els camins que en el passat s’han demostrat equivocats no es poden tornar a emprendre. I vol un acord, senyor president? Som-hi, per un pacte fiscal ambiciós, just i possible al servei del conjunt de la societat catalana.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, l’agafo per la paraula, l’agafo per la paraula, vostè diu que vostès hi volen ser, que vostès hi volen treballar, etcètera, només els demano una cosa, que és que ja d’entrada ens posem d’acord en el que és, crec, fonamental en aquest tema del pacte fiscal, que és que no podem anar simplement a una evolució més de l’anterior model que ha durat durant tants anys. I si a partir d’aquí això queda clar, doncs, hi han moltes portes obertes que podem discutir entre tots. Però ha de quedar clar això, perquè si no –si no–, no cal posar-hi totes aquestes energies, si no ens esperem a l’any que ve, negociem amb el Govern espanyol una evolució simple del model de finançament actual i passarà més o menys el que ha passat sempre, que serà una mica millor que l’anterior i no resoldrà mai els problemes de fons. Aquesta serà la situació, ja ho sabem tots plegats, perquè tothom ha tingut en aquest sentit prous responsabilitats de govern.

Vostè em diu: «pacte fiscal per al pacte social», i per què vol que sigui el pacte fiscal sinó per a això, doncs, per al pacte social, per al pacte de creixement, per al pacte de creació de riquesa, per al pacte de fer de Catalunya un país capdavanter, un país referent, evidentment que ha de ser per a això. Per què és pensa que el volem nosaltres el pacte fiscal? Per quedar bé? Per poder dir que som fantàstics, no sé quantes històries més? Escolti, el volem per a això, el volem per millorar la societat catalana, el volem perquè l’economia catalana pugui tenir més recursos per créixer, perquè les petites i mitjanes empreses d’aquest país, que els costa molt en aquest moment tirar endavant i els autònoms, etcètera, doncs, tinguin una mica més de facilitat. Perquè les infraestructures que ens toca fer encara avui a Catalunya es puguin arribar a fer i perquè, evidentment, no hi hagi d’haver tant política d’ajustaments en matèries bàsiques.

Afortunadament fins ara, torno a dir-li-ho, l’actual Govern ha prioritzat el que és essencial de l’estat del benestar, i això ho seguirem fent.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.