Entrevista al programa “El món a RAC1”

Felip Puig ha dit fa una estona que si Mas compareix a la comissió d’investigació del cas Palau, vostè, Castells i, fins i tot, el president Montilla, també ho haurien de fer. Què n’ha de dir?

Jo res. Els qui se sentin al·ludits per aquests casos que van sortint que vagin desfilant un darrere l’altre. Jo he dit des del primer dia que puc comparèixer on sigui, que no tinc res a amagar, tot és net i transparent. Per tant, que el senyor Puig digui el que vulgui, jo no vull contribuir a l’empastifada general i vull, en canvi, contribuir a l’aclarida general. Cal neteja i cal fer bugada. I no s’ha de perdre cap llençol en aquesta bugada.

Vostè és conseller de PTOP, punt on es concentren totes les investigacions aquests dies: comissions atorgades, contractes amb Ferrovial,…vostè no té cap document o prova que pugui acreditar el que sembla que apunta els documents que han publicat aquests dies El Periódico o La Vanguardia?

No, cap ni un.

Els ha buscat o els ha demanat a algú?

No, però tinc prou elements com per pensar que si hi hagués alguna cosa, s’hauria fet sense deixar cap rastre. Pel que sembla en aquesta ocasió, a través del Palau, s’ha deixat un fil a seguir i, per tant, s’ha de seguir però als jutjats.

No pot aparèixer cap document de la seva Conselleria –no actual- que pugui acreditar tots aquests pagaments de què parlen els documents dels diaris?

Jo crec que no. L’L-9 i la Ciutat de la Justícia es varen adjudicar pel “mètode alemany”, que vol dir que els pagaments es feien al final de l’obra. Nosaltres varem canviar aquest sistema de pagaments per un sistema pressupostari. Amb l’anterior mètode, les empreses constructores cobraven directament del banc, a través de descomptar-se les certificacions d’obres i per tant no hi havia cap tipus d’intermediació, excepte l’aprovació de la certificació.

Vostè volia parlar de l’accident de Sant Joan, sap alguna cosa de l’estat dels ferits?

Millor que ho expliqui la consellera de Salut, que va informant puntualment de l’estat dels ferits. Jo puc dir que progressivament els ferits ja estan pràcticament per sortir i que deu quedar alguna persona amb recuperació més lenta.

En sap alguna cosa del maquinista?

Sé les primeres hores que va passar, sé com les va passar, sé com els responsables de Renfe el van fer anar cap a casa seva, sé com el van tractar aquella nit, com el van sedar, com  el van cuidar i sé que, efectivament, és una persona que necessitarà seguiment i recuperació perquè l’impacte d’un atropellament d’aquestes característiques queda fitxat en el cap, en el cor i en la retina de qualsevol persona amb una profunditat que no sóc capaç de descriure perquè no ho he viscut.

Varien en alguna cosa els seus pensaments sobre com hem articulat, tant els mitjans de comunicació com els polítics, el que va passar la revetlla de Sant Joan?

No, la veritat és que a mesura que passen els dies pots anar comparant amb casos similars o amb altres estacions. Però jo crec que hi ha unes quantes coses bàsiques: les vies no s’han de creuar, és una impudència creuar-les. Deixem els morts tranquils i no cataloguem l’acció que varen fer persones que ja no hi són; simplement, reiterem que, per civisme, és imprescindible que la gent tingui més paciència. Es pot senyalitzar millor? Sempre. Es pot advertir amb més insistència? Sempre. Però hi ha un fet de fons, no s’han de travessar les vies. Després els testimonis poden aclarir si hi havia més llum o n’hi havia menys, si va sonar més o menys l’alarma de la màquina, però, en qualsevol cas, jo em reitero que es va cometre un acte que no s’havia de cometre que era travessar les vies, que està expressament prohibit.

Quasi tots els diaris han tret aquest cap de setmana, estacions de Catalunya on la gent segueix creuant les vies. No l’aprenem…

Cosa que, pel que fa a la contundència de les imatges de tots els mitjans, jo crec que val la pena d’agrair-ho. Hi ha moltes altres tragèdies moltes vegades al dia que, per molt que s’expliquin, no n’aprendrem mai. Dels grans accidents, n’hem de treure lliçons; a la vida l’única cosa que no se supera és la mort. Però morir sobtadament atropellat per un tren…crec que no és la millor manera de morir.

Amb aquestes fotografies, vàrem veure que una de les noies que va saltar la via, va ser sancionada. És un cas aïllat? Per aquí va la solució si la gent no aprèn?

No, la millor solució no és aquesta. Perquè, com diu una persona delmeu Departament, què haurem de fer, posar un vigilant a cada passatger? Que hi hagi l’ombra de l’amenaça de la multa és imprescindible… però quin seria l’element dissuasori (com el radar) per a la gent que travessa les vies? Tot i havent-hi radars, encara hi ha gent que supera el límit de velocitat…

Existeixen aquestes multes, amb cotxe et poden retirar el carnet per passar la velocitat. Si està tipificat que creuar les vies és il·legal, tal vegada si que caldrà fer alguna cosa…

Sí, insistir més i multar més. Però no arribarem a tot arreu…però a mi hi ha una cosa que em sembla igual d’important: s’estan construint noves estacions a Catalunya amb condicions més difícils per travessar les vies. No és el cas de Castelldefels, però estic dient que això sí que ha de posar damunt de la taula: la urgència que el Ministeri vagi executant i complint les previsions del Pla de rodalies.

L’estació de Castelldefels, va passar alguna cosa més que pugui fer pensar que hi ha haver algun tipus d’error?

No. L’única cosa que crec que devia passar és que com que n’hi devé haver un que ho va fer i la resta el van seguir. Però, més enllà d’això, fet puntual no en sé cap. Esperem que la investigació ho aclareixi tot…

El ministre Blanco va tornar insistir en la imprudència de les víctimes com a causa de l’accident; en canvi, l’ambaixador equatorià va criticar que a Espanya es vagin traient el que considera que són conclusions precipitades. Vostè va dir que volia parlar amb aquest ambaixador…ho ha pogut fer finalment?

No hi he parlat. Però jo parlava del cònsol, que va ser més contundent. Va fer una cosa que jo crec que són fruit de les primers hores. L’ambaixador ha estat més prudent i ha demanat que no ens precipitem. Jo estic d’acord que si la imprudència està tipificada com un delicte deixem que sigui el jutge qui aclareixi el cas. Ara, si finalment el tema és ho hem de consensuar com a delicte, això ja ho decidirà el jutge i crec que és la barrera que l’ambaixador ens està demanant que no traspassem i que no hem traspassat mai. No es tracta de fer culpable a ningú.Jo he dit que travessar les vies és una impudència però déu me’n guardi de dir imprudents als que hi han perdut la vida.

Però ha parlat amb el cònsol?

No, però espero veure’l aviat.

Si visualitzem l’estació de Castelldefels, com és possible que no veiessin un tren que anava a 130km/h?

No m’ho faci dir a mi això. La pregunta ja porta la resposta. Jo crec que sí, que a més a més s’avisa…els veïns amb els que jo vaig parlar tots em van dir que no es parava d’avisar a la gent. Al bar de la cantonada, on em vaig prendre un cafè, em varen dir que estigués tranquil perquè hi ha mesures d’advertiment permanentment.

Vostè creu cal millorar les estacions?

Aquesta pot ser no; cal millorar aquelles que estan pendent de millores molt importants. I aplicar mètodes d’advertiments sempre és perfeccionable…

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí