Diari de Girona

Acaba de sortir un llibre sobre Ripoll amb moltes fotos de l’Oriol Molas i un text breu i suggerent de Raimon Maideu: Ripoll, una visió contemporània, Ripoll, Ajuntament-Galerada, 2006. El guió del llibre ens condueix delicadament pels camins de les imatges enllaçades hàbilment en un discurs triat i aclaridor, sempre, però, sota la llibertat de la mirada atenta, intel·ligent i juganera del fotògraf. S’obre amb la gran portalada del monestir, que lliga amb un moment fundacional, bàsic, i amb la personalitat de comtes, bisbes i abats de gran projecció i tradició. Guifré i Oliba serien els símbols, però la trajectòria ens du a viure i reviure els llaços entre la construcció del monestir i la constitució de l’escriptori com un recurs culte i ordenat de civilització, en una vall pirinenca en una cruïlla de molts camins i de dos rius. La gran portalada, gastada pel temps i l’erosió és un fris autèntic, l’única peça no alterada per les restauracions i les reconstruccions, penyora fidel d’unes arrels, que el romanticisme transformà i impulsà. L’arquitectura del monestir, de l’entorn, de la nau, del claustre, ens situa en el cor mateix de l’origen de la vida de la vil·la de Ripoll. Segueix el llibre pels camins de l’arquitectura posterior, i ens regala amb un repàs dels punts forts de les transformacions seculars, les referències urbanes, des de l’arquitectura medieval fins a les aportacions del modernisme, passant per esdeveniments de la història de la vila amb impacte. De la tradició medieval, pagesa, ramadera i feudal, a la tradició industrial amb arrels a les indústries de la farga catalana i a la indústria de les armes de foc, i amb una arrencada espectacular i una seqüència indestriable del tèxtil a la metal·lúrgia al llarg del segle XIX en un procés estretament lligat als cursos d’aigua i a l’aprofitament de l’energia dels rius. El comerç, les tradicions, les comunicacions i el món avui residual de l’agricultura subratllen unes fotografies de tons i colors molt atractius, que conviden a gaudir dels entorns naturals de la ciutat. Tota aquesta tradició laboral, obrera, i les connotacions històriques fonamenten, ara, una llarga tradició cultural d’entitats i activitats dinàmiques que mouen la societat ripollesa i li fan viure legítimament l’orgull d’un nou desvetllament. Sobre aquests fonaments la vil·la basteix el seu projecte cultural de dinamització i presentació dels seus valors acumulats en els diferents museus que es projecten i en l’impuls renovat de l’escriptori. I, aquí, concorren les diferents festes i fites anyals de caràcter lúdic i commemoratiu, patriòtic i popular, que suscita ressonàncies mil•lenàries i rememora fets recents de la més estricta contemporaneïtat. Tot en un entorn que és, alhora, catifa i mantell. Una catifa de fulles tardorals, arrossegant-se mandrosament per les vores esventades del Ter i del Freser, en una cruïlla on els horitzons intuïts dels cims pirinencs més majestuosos situen en un primer pla, més modest però estrictament familiar, com les elevacions més immediates de Sant Roc, el Catllar, Sant Bartomeu i Sant Antoni, les fites d’un entorn acotat que limita l’abast de la vil•la i en condiciona tot el seu sistema de comunicacions.

Les profundes arrels històriques i la força emprenedora de la tradició fabril conformen un entramat inseparable de la forta personalitat ripollesa. Les variacions de la conjuntura, l’impacte de la globalització, les noves perspectives de l’economia mundial han fet variar les certeses del passat més immediat i han fet trontollar els fonaments d’una comarca que té, a títol d’honor, la condició de bressol fundacional de Catalunya.

Aquests avatars conjunturals, les dificultats de comunicacions, un cert aïllament, la descurança de les administracions, han creat un clima ambiental poc propici per a l’optimisme i més decantat a la resignació que a l’autoestima, més aturat en el victimisme que en la recerca de nous models i de noves oportunitats.

Aquesta visió contemporània del llibre és una invocació moderna a l’optimisme, a la confiança. Vol ser un revulsiu per al futur, vol posar en valor tot el pes de la història més remota i la història més recent, i ens en vol fer partícips, com a penyora, d’un projecte engrescador de futur. La visió contemporània ens porta directament cap a la superació d’un punt lacònic de malenconia ambiental, i sacseja els fonaments d’una certa grisor ambiental, plujosa, per reclamar el dret als colors vivíssims i exuberants del desplegament de totes les potencialitats d’una vil•la amb capacitat de desvetllar els valors acumulats. Hi ha lloc per a projectes nous, per a més revulsius, per a sotraguejar el conformisme i confiar novament en l’esperit dinàmic i emprenedor dels ripollesos. Ara, amb més possibilitats gràcies a les transformacions i modernitzacions viàries i ferroviàries.

Però, sobretot, perquè es pot construir un projecte de turisme cultural i d’activitat empresarial sobre els fonaments i l’herència rebuda del passat i es pot encarar el futur amb ambició civilitzadora, tot traient profit del pòsit densíssim acumulat i potser no prou valorat i ben aprofitat fins ara.

Aquesta visió contemporània és només una pinzellada, una intuïció, una insinuació, una picada d’ullet. Només cal deixar-se seduir i deixar-se endur per la imaginació i el somni que no poden construir del tot els autors que ens serveixen els ingredients bàsics per a construir la nostra pròpia lectura i el nostre propi projecte.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.