Diari de Girona

Divendres passat a mitja tarda es va inaugurar el nou edifici del Centre d’empreses al Parc Científic i tecnològic de la Universitat de Girona. Amb motiu d’aquest acte, tothom va poder apreciar la gran transformació que s’està produint en aquell punt on es toquen els termes de Girona i Quart, a la Creueta.

Fa deu anys no hi havia altra cosa que les cases Barceló, encara en terme de Girona,el conjunt de les cases del barri de la Creueta de Quart, les velles edificacions industrials a tocar del vell pont de l’Onyar i un conjunt de camps de conreu en un estat d’explotació elemental.

En el seu moment, la Generalitat va obrir el vial de connexió de la plaça dels Països Catalans amb la Creueta i la carretera de Quart, amb un nou pont sobre l’Onyar que trencava el vell aïllament de la Creueta els dies de crescuda del riu, i obria un  horitzó de noves possibilitats a tot l’entorn. Més tard, l’Ajuntament es va cuidar de connectar aquesta zona amb el campus de Montilivi, a través de la urbanització de Puigvistós, obrint una nova via alternativa que atorgava un més alt nivell d’accessibilitat a tot el campus sud de la ciutat. I, finalment, es van engegar els treballs per a la definició a l’empara de la Universitat de Girona d’un nou Parc Científic i Tecnològic.

Fa uns mesos es va inaugurar el primer edifici, obra de l’equip conduït per l’arquitecte Xerardo Estévez i, ara, s’ha inaugurat el Centre d’empreses que respon al projecte d’un equip d’arquitectes gironins encapçalat per en Joan Tarrús i en Jordi Bosch, i amb la intervenció d’en  Narcís Comadira.

Fa deu anys ningú no es creia que seria possible una transformació tan radical, un nivell d’inversió tan potent i el desplegament d’un conjunt d’activitats de tanta transcendència vinculats a la recerca, la innovació i  la transferència del coneixement. Ara, en canvi, coneixem al detall quin és l’horitzó de futur del Parc Científic, amb nous edificis en construcció per a activitats de recerca vinculades amb l’aigua, el món agroalimentari i la biotecnologia.

En l’acte inaugural, el director del Parc, Pere Condom, va posar de manifest les dades més bàsiques per a conèixer l’aportació actual i la previsió de futur a la vida econòmica i social de les comarques. Amb un moviment diari d’usuaris dels edificis, que ja ara se situa per damunt de les cinc-centes persones i que encara ha de créixer molt en el futur. No sé si som prou conscients de l’impacte en el nostre teixit empresarial i social d’unes instal·lacions d’aquesta envergadura i del seu gran valor afegit. És un canvi d’escala i un canvi qualitatiu pel que fa les característiques de l’ocupació generada i els valors en joc, on el nivell de titulacions dels investigadors es relaciona directament amb un impacte quantificable de la Universitat de Girona en l’economia de la ciutat i de les comarques.

Sovint fem una apel·lació a una major connexió entre la Universitat i la ciutat i entre la Universitat i l’empresa, però crec sincerament que més enllà de la confirmació explícita d’aquesta connexió, la realitat diària ens confirma un camí emprès sòlidament i recorregut amb pas ferm fins a resultats que són, avui, ja molt tangibles.

Potser caldrà fer encara algun pas més en la confirmació que, des de 1992 amb la creació de la Universitat de Girona, l’impacte d’aquest fet transcendent s’ha estès a tots els àmbits de la vida ciutadana amb repercussions en el consum, el mercat de l’habitatge de lloguer, els hàbits culturals i de lleure, el nivell de les nostres empreses, i la possibilitat de trobar treballadors qualificats, sense haver de sortir d’un entorn immediat que es caracteritza per una alta qualitat de vida.

En temps de crisi, una inauguració com la de divendres passat és una notícia immillorable i una aposta decidida cap al futur construït amb fonaments més sòlids i menys especulatius que els que han caracteritzat l’etapa de creixement de l’última dècada i que, ara, ha entrat en una reculada evident.

L’alcaldessa, Anna Pagans, compromesa com sempre amb aportacions de sòl des de l’Ajuntament a la UDG, la rectora Anna Maria Geli, i la comissionada Blanca Palmada  des de la seva representació acadèmica i política de la comunitat científica, i el Secretari d’Estat, Màrius Rubiralta van certificar amb les seves intervencions el compromís decidit de tots per a continuar per aquest camí del que encara no som ciutadanament prou conscients.

És urgent que ens fem nostre, que assumim com a bagatge propi de la ciutat el Parc Científic i Tecnològic, i que entenguem que ens és una eina imprescindible per a la continuïtat de la prosperitat i d’una ocupació de qualitat.

Mentre el Parc Científic avança, el parc de les Ribes de l’Onyar es prepara per estirar ciutat enfora unes ribes fluvials de grans qualitats paisatgístiques amb un entorn de vegetació exuberant que convida a la serenitat de l’ànima i a la reflexió constant.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

 

PUBLICAT A: