Pròleg a Francesc Miralpeix Vilamala: Les pintures murals de Sant Climent de Talltorta. Girona, ICRPC, 2021

En una raconada de camins, enganxada a un grup de cases, s’alça no gaire lluny del Segre en el terme de Bolvir l’església de Sant Climent de Talltorta. La seva singularitat és sobretot el revestiment pictòric de l’interior de tota l’església amb pintures al tremp que combinen un contingut doctrinal i una realització elemental. És un programa pictòric d’execució primària i d’elaboració teològica.

No cal dir que aquest conjunt iconogràfic té un parentiu, allunyat en el temps, amb els grans conjunts de frescos romànics que havien omplert les esglésies del Pirineu. Només que com explica en el pròleg l’autor de l’estudi els frescos romànics gaudien del prestigi Renaixent del període nacional, amb el romànic i el gòtic, mentre que aquestes pintures barroques es perdien per les escletxes de l’oblit.

El romànic era la moda i el barroc com a molt la torna. I encara després de la Guerra Civil els vestigis del barroc, un art poc reconegut i prestigiat en els anys trenta, es podien comptar amb els dits de les mans perquè havia patit els estralls revolucionaris més que cap altre estil.

Si el conjunt pictòric ja és excepcional per la integritat de la intervenció a l’interior de l’església en tots els seus paraments, ho és més encara per l’escassa presència de mostres del barroc pirinenc.

Té tot el sentit, doncs, que després de les restauracions realitzades en els primers anys del segle XXI ara l’Ajuntament de Bolvir i el Bisbat d’Urgell s’hagin preocupat d’omplir un buit historiogràfic i iconogràfic i hagin propiciat l’estudi que ha realitzat el Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona, a traves de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Un estudi aclaridor que explica el sentit de les pintures i fa bona la idea que només s’entén allò que s’explica. Per això el Dr Miralpeix parla d’un llibre obert, d’un catecisme pictòric, d’escenes de la Bíblia representades.

A partir d’ara la simple contemplació passiva ja no tindrà cap sentit i davant dels traços elementals que omplen l’església ens serà fàcil de llegir les imatges, entendre-les i interpretar-les.

Es tanca així i es completa un projecte de recuperació integral d’un patrimoni parcialment oblidat o simplement menystingut i ara les pintures explicades, reproduïdes, ben restaurades, adequadament il·luminades, reivindiquen un context històric, cultural i ideològic amb una indiscutible càrrega formativa. En un doble sentit, intrínseca pels usuaris del segle XVIII quan foren concebudes i executades i pels visitants actuals que un cop superada l’estupefacció inicial podran viure el gaudi i l’exaltació estètica, intel·lectual i de sentit religiós segons les preferències de l’observador. O totes alhora.

Com que per les circumstàncies històriques anem curts de barroc ens sembla a vegades que es tracta d’un art secundari i residual i no parem esment al fet que en la seva època àlgida el barroc va ser una moda, una tendència, que va sacsejar i omplir fins el darrer racó del país, en les esglésies, en els castells, en els casals i en la vida. La Catalunya del Barroc s’omplia de manifestacions artístiques i de programes iconogràfics molt a to amb els gustos que s’expandiren a partir de la Contrareforma. Si en el segle XX l’esperit postconciliar (Vaticà II) tendia a despullar les esglésies, durant els segles XVII i XVIII un altre esperit postconciliar les omplia a vessar.

El drama en el balanç actual és que el barroc es va buidar no pas com a conseqüència de gustos depurats fets de simplificació i austeritat sinó per la simple pulsió destructiva que ara ens impedeix la comprensió global d’un fenomen que per exemple al Pirineu té en les pintures de Sant Climent de Talltorta un exponent tant singular com atractiu.

És doncs amb aquests ingredients que ens permetem de considerar aquest treball, aquest estudi, com un exemple, una pauta a seguir, un camí clar cap a la recuperació integral del patrimoni cultural de Catalunya atorgant-li ara un nou sentit i fent entenedora la seva trajectòria.