Querol
Revista cultural de Cerdanya, nº 23
Tardor de 2018

El setembre de 2011 la premsa donava a conèixer la intenció de l’Ajuntament de Ger de desenterrar les runes de l’ermita romànica de Sant Joan Rodó. Fins aleshores la informació sobre aquesta esglesiola era força limitada i malgrat ser un bé inventariat pel Departament de Cultura les dades bàsiques conegudes es referien a la seva destrucció per les tropes franceses a finals del segle XVIII durant la Guerra Gran  i a la venda l’any 1900 de la imatge que s’hi venerava a un col.leccionista.

L’Alfred Pérez-Bastardas ens havia insistit sovint en la singularitat d’aquest indret i finalment un dia ens hi va conduir.

Una aproximació al camí ral entre Bolvir i Bellver just a la sortida de Bolvir us porta a un prat de dall de dimensions considerables separat del camí per un marge d’uns tres o quatre metres d’alçada emboscat i ple de bardissa.

Entre el prat i la coronació del marge es pot veure un túmul circular cobert també per l’herba i només identificat per una petita capelleta de fusta ara ja molt desmanegada pels anys i la climatologia.

És el que queda de Sant Joan Rodó. El joc de la imaginació creuada amb la informació de la que disposem estimula els sentits i ajuda a considerar aquell túmul circular com una presència intuïda. Sant Joan Rodó és doncs avui més una intuïció que una realitat, una suau i subtil insinuació en el paisatge, una caprici de la geometria dels camps com sempre marcat per la intervenció humana. Només que aquest element circular evoca no pas una estructura agrària sinó una realitat física que enfonsa les seves arrels pètries en el perímetre exterior del túmul.

De la intenció de l’Ajuntament de Ger de fa uns vuit anys no n’hem tingut més notícia.

Es parlava en primer lloc d’arribar a un tracte amb els propietaris del camp que potser haurien de vendre a l’Ajuntament una peça de terra que permetés l’accés al túmul i al seum entorn sense malmetre el prat de dall que conservaria unes dimensions considerables malgrat aquest retall.

Un cop comprat, un tancament de fusta discret acompanyaria un espai encara per descobrir però finalment identificat en el paisatge. Seria la condició necessària per abordar uns treballs imprescindibles arqueològics. Unes excavacions ben plantejades haurien de permetre amb tota probabilitat desenterrar la base de la capella i les primeres filades del seu mur circular. El treball arqueològic i l’adequada documentació històrica del monument ens aportarien la constància física i històrica de l’existència excepcional a la Baixa Cerdanya d’una capella de planta circular.

Naturalment es tractaria d’arribar als fonaments de l’església i descobrir-ne els elements estructurals pressumptament conservats i ara colgats sota la terra. Algú pot pensar que seria una innecessària ferida en el paisatge però nosaltres ens inclinem més aviat per pensar que el paisatge quedaria enaltit per una fita remarcable. Aquesta referència ens ajudaria a explicar una història potser mil.lenària i ens faria entendre millor el sentit de l’agricultura medieval, de la religiositat medieval i el sentit de les rutes  pirinenques esmaltades per referències a l’activitat econòmica i al peregrinatge.

D’aquesta manera l’inventari del patrimoni romànic de la Cerdanya quedaria completat per una evidència més en aquest cas presentada com el resultat d’una exploració arqueològica i una restitució visible elemental dels vestigis descoberts.

Em sembla que ha arribat l’hora de reprendre les intencions de l’Ajuntament de Ger i posar a contribució del nostre patrimoni col.lectiu aquest petit racó avui amagat darrere un marge del camí.