Intervenció en el  Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre els motius pels quals encara no s’ha nomenat el titular de la Secretaria de Seguretat i sobre la coherència de l’acció del Govern.


Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, molt honorable presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, jo no li parlaré d’aquesta reunió a Madrid, ja ho hem esmentat diverses vegades i per nosaltres no hi ha cap dubte de la legitimitat de les qüestions que vostè ha plantejat i dels resultats, encara que siguin modestos, que ha obtingut. El que li volem plantejar és una altra cosa.
Fa ja gairebé sis setmanes, el seu conseller d’Interior va anunciar que proposaria el nomenament del senyor Xavier Crespo com a secretari de Seguretat i, a hores d’ara, aquest nomenament encara no s’ha produït; voldríem saber quins són els motius perquè no s’hagi produït. I, per altra banda, li voldríem preguntar si vostè creu que aquesta i altres coses que després en l’altre torn li plantejaré, asseguren el nivell de resposta de confiança, de seguretat, de solvència, que el país necessita, que el poble reclama, i que vostè va prometre en campanya electoral.
La presidenta del Parlament
Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.
El president de la Generalitat
Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, vostè que és una persona que té llarga experiència de govern, llarguíssima experiència de Govern, acumulant els seus moltíssims anys d’alcalde de Girona, després els seus molts anys també de conseller del Govern de la Generalitat, sap perfectament que un nomenament no és nomenament fins que no s’ha fet, i aquest no s’ha fet. I, escolti’m, si vostè vol conèixer raons per les quals no s’ha fet, doncs, segur que el conseller Puig li donarà aquestes raons, perquè és qui l’ha de proposar. Jo no proposo ni els directors, ni els secretaris dels diferents departaments. Vostè que ha estat conseller això ho sap perfectament, o és que els proposava el president els seus directors generals i els seus secretaris?
Oi que no? Doncs, fixi’s, vostè ha de parlar amb el conseller Puig, que segur que li donarà alguna explicació.

La presidenta del Parlament
Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras
Sí. Molt honorable president, efectivament, els nomenaments sectorials els proposa cada conseller, però el desconcert el comparteix tot el Govern i l’assumeix el president de la Generalitat de Catalunya. I l’exemple Crespo, o el cas Crespo és, simplement, la punta de la piràmide, un conjunt de despropòsits que s’han produït en aquestes primeres setmanes de gestió del Govern de Catalunya. Jo li reconec, molt honorable president, la seva voluntat de cenyir, i cenyir bé, i la seva voluntat d’intentar marcar una agenda política, però tinc la impressió que els fets no l’acompanyen i que el mateix episodi dels vuitanta quilòmetres per hora, digui el que digui, o el que ha dit ara el senyor Puig, provoca desconcert en la ciutadania. Perquè si fos veritat –si fos veritat– que a nosaltres no ens entenia, ara no és que no entengui el Govern, no entén la mesura, i el fet que els ciutadans no entenguin la mesura provoca desconcert i agreuja els riscos que a dia d’avui s’estan produint a les carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Però aquí podríem afegir-hi els episodis de simplement passivitat, que també s’han comentat, en el torn de control en el cas de l’empresa Yamaha, l’apagada informativa en el tema de la crisi de Rodalies per la vaga dels maquinistes de Renfe, la cacera de senglars amb fletxa, o tot un conjunt d’episodis, molt honorable president, que diuen poc a favor de la coherència d’una orquestra en què, per molt que el director tingui el timó a la mà, probablement hauria de deixar el timó, agafar el diapasó i entendre que en la política, per molt que els resultats electorals avalin, no cal matar mosques a canonades, cal entomar els temes a fons.

La presidenta
Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat
Sí, senyor Nadal. Vostè, bé, diu que hi ha hagut un nomenament frustrat, això és la pura evidència, perquè és el que van recollir els mitjans de comunicació també. Ara, vostè s’ha fixat en el munt de nomenaments que s’han fet? S’ha fixat en la quantitat de gent que ha vingut de fora de la mateixa Administració que s’incorpora en un govern perquè hi deu tenir confiança? Fins i tot li podria explicar casos de gent que cobraven molts més diners i que ara en cobraran molts menys, per la seva vocació de servei públic. També s’han donat aquests casos, no passa res.

Però, fixi’s en una altra cosa, si s’hagués fixat amb més detall hauria vist que no només s’han fet molts nomenaments, sinó que s’han amortitzat moltes places d’aquelles que vostès havien creat per tot arreu. D’això encara n’hem fet més, de política d’austeritat n’hem fet molta durant aquest mes –molta–, molta política d’austeritat, i més que en farem encara, perquè era estrictament necessària.

I, després, vostè diu que aquest és un govern que no genera confiança, ja ho he sentit abans, parla d’una sèrie d’episodis, de titulars de premsa, etcètera, jo li diré una cosa molt clara: segur que l’acció del Govern és millorable, i li ho diu el president, començant per mi mateix, fixi’s, li ho dic amb tota modèstia i amb tota humilitat, segur que l’acció de Govern és millorable, fins i tot en el moment en què es pugui dir que és bona serà millorable, perquè nosaltres som gent que volem aprendre cada dia, i segur que no tenim, a més a més, la condició de conèixer tota la veritat. Ara, també deixi’m dir-li una cosa: no sé si vostès són els més apropiats per parlar de desgavells, de desconcerts, de paraules per un costat i de paraules per un altre. Deixi’m dir-li, crec poder dir amb tota la modèstia que aquest és un govern que inspira bastant més confiança que alguns governs anteriors.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.