Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre la doble imposició en les receptes farmacèutiques i sobre l’entrada al Parlament dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal del Grup parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, avui debatrem en aquest Ple noves retallades, retallades al pressupost de la Generalitat de Catalunya, i retallades a les butxaques dels catalans i les catalanes. Digui’m com ho pensa fer per impedir que els ciutadans de Catalunya pateixin una doble imposició.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo crec que no es pot parlar de doble imposició si no es parla de la qualitat dels models i dels serveis. No es pot fer així, jo els hi explicaré després, també en aquest sentit, que a vegades pagar una mica més suposa també tenir coses millors. I això ho hem de saber valorar-ho, si ho volem o si no ho volem, i, a més a més, òbviament, parlaré d’altres desequilibris a nivell de país respecte a l’Estat, que són els autèntics causants de la situació que tenim també des del punt de vista de les retallades.

La presidenta

Per a la rèplica té la paraula l’honorable senyor diputat.

Joaquim Nadal i Farreras

Senyor president, socialitzar les retallades és perpetuar les injustícies, i l’euro per recepta quan ara cau al damunt, per una decisió que ve d’un altre Govern, una nova imposició sobre la sanitat, afecta el model justament en sentit negatiu. I li ha dit fa un moment la diputada Marina Geli, però jo l’hi reitero. Hi ha subvencions supèrflues que es poden rescindir, hi ha ingressos que es poden obtenir, i que vostè hi ha renunciat, hi ha molts camins per assegurar el model i la qualitat del servei. Però no que els catalans siguem ciutadans que paguem dues vegades per un mateix servei. Crec sincerament que l’opció és clar, tal com han anat les coses i a la vista del debat que acaba de tenir vostè amb la presidenta del Partit Popular de Catalunya, les coses es plantegen en uns altres termes, o retira l’euro per recepta, o fa com alguna comunitat autònoma, que ha decidit no aplicar en l’àmbit de la seva comunitat autònoma, una imposició que ve de l’Estat i que altera els equilibris competencials i de la qualitat del servei. Per tant, triï, vol perjudicar els catalans perquè paguin dues vegades pel mateix servei? O vol enfortir un bon servei i assegurar que els catalans no hauran de pagar dues vegades.

I canvio un moment de tema, de passada. Senyor president, li faig una proposta. Van passar divuit hores –divuit hores–, des del primer teletip que donava compte de l’enquesta del CEO, fins que van entrar, des del primer teletip, fins que va entrar al registre del Parlament. Fem un tracte, president, complim la llei i que l’entrada al Parlament i l’arribada als grups dels baròmetres del CEO, sigui simultani a la seva publicació al web del CEO.

La presidenta

Té la paraula per respondre, el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Vostè, senyor Nadal, ho volen ficar tot amb dos minut i mig, tot, absolutament tot. Bé, jo li faig una proposta, a vostè, bé, a vostès. El territori al qual vostè es referia que no aplicarà aquest tema és el País Basc, digui-ho clar, és el País Basc. Què té, el País Basc que no tenim nosaltres? El concert econòmic. Jo els faig una proposta: Votin vostès igual que els socialistes bascos a favor del concert econòmic de Catalunya, i no haurem d’aplicar res de tot això. Miri si ho tenen fàcil i, a més a més ho podran fer d’aquí a pocs dies, ho podran fer d’aquí a molt pocs dies, sí, sí, és una proposta interessant. Perquè, aleshores parlarem d’una altra manera de les famoses retallades, parlarem d’una altra manera. No és el mateix parlar de les retallades des d’una òptica basca amb el concert econòmic, i tots els calerons al calaix, i havent de pagar ells a l’Estat i no pas al revés, que no pas en la situació catalana.

Doncs, vostès tenen una part molt important de la clau que tot això en aquest país canviï. Estic segur que d’aquí a pocs dies vostès la utilitzaran i, a més a més, diguem-ne, de bona manera. La clau apropiada per poder obrir exactament la caixa que convé obrir.

Dit això, l’euro per recepta. Això està dintre del pressupost actual de la Generalitat, que està aprovat per aquest Parlament i és una llei, jo els hi vull recordar. I estem a dia quatre de juliol, i queden menys de sis mesos per acabar aquest any. I els vull recordar una altra cosa: Això no és un euro per recepta només, és un euro per recepta amb molts col·lectius exclosos, els més necessitats, de dues-centes mil persones a Catalunya, que no paguen res, d’aquest euro.

I una altra cosa que és molt important i que no s’explica, però que hi és, perquè vam tenir la cura i la prioritat de l’equitat en aquest sentit. Màxim cinc euros al mes. Això vol dir, senyores i senyors diputats, màxim setze cèntims d’euro al dia. Col·lectius exclosos i màxim setze euros de cèntim al dia. Vostès creuen que aquest és el gran problema que en aquest moment té aquest país? O al revés, ens interessa…

 

Si voleu veure el video cliqueu aquí.