Entrevista al programa “Polièdric” de Catalunya Ràdio

 

 

Fa tres mesos que va començar legislatura. Disputa diària entre PSC i CiU per dèficit. Tenen firmat acord d’investidura. Hi tornarien?

Sí. Ho tornaríem a fer en les circumstàncies que ho vam fer. Acabàvem de perdre les eleccions, CiU les havia guanyades amb un prou contundència com perquè la gent no entengués que haguéssim anat endarrerint la investidura fins a convertir-ho en una mortificació extrema que obligat a una nova votació.

CiU denuncia una estratègia per no pactar res. Turull pregunta si el PSC ha renunciat a ser soci preferent.

No hem tingut sensació de ser soci preferent. No existeix. CiU no ho ha volgut, ha preferit aquesta mena de geometria variable que li ha permès pactar consulta amb SI, votar el concert econòmic proposat per ERC i algun petit compromís pressupostari amb el PP i, en canvi, quan un creu que a partir d’un acord d’investidura és possible avançar cap a un acord de legislatura comença a fer propostes acordables. No en coneixem cap. Queda oberta la cimera contra la crisi que s’ha de fer la setmana vinent. Veurem si hi ha condicions per algun tipus d’acord. Però tinc la impressió, i el senyor Turull ho sap bé, que només pot haver-hi acord si qui té el govern té la iniciativa per mirar de propiciar-los. Qui no té gaires ganes són ells.

Anunci de supressió d’impost de successions. CiU ofereix pressupost amb menys ingressos i despesa. Hi ha marge per l’acord.

No. Ho hem dit amb rotunditat tant Miquel Iceta com jo mateix. Si el projecte de pressupostos inclou reducció d’ingressos per l’eliminació de l’impost de successions, ja molt reduït i només afecta un 5 per cent de població, entendrem que no hi ha voluntat d’acordar prioritats en les retallades. Per poder-les jerarquitzar no es pot esquitxar i fer aquest disbarat que ha dit el diputat Fernández Teixidor de retallada indiscriminada que no porta enlloc, enrareix l’ambient i fa perdre crèdit a Catalunya en els mercats internacionals.

El PSC orienta campanya presentant alcaldes com a últim baluard contra les retallades. L’estratègia del 22M no deixa de ser arriscada.

Hi ha percepció de crisi, que els signes de la crisi (Derbi, Yamaha) no desperten de la letargia al Govern, que no se sent implicat no sé perquè. La gent comença a veure amenaçada la prestació de la salut pública. Haurà d’endarrerir operacions, el que es podia aconseguir a 30 km ho haurà de buscar a 60 km. Doble amenaça: serveis públics amb menys qualitat i prestacions, i alhora efecte enorme de la crisi, que depèn de moltes coses: mercats, estalvi, situació a Europa i el món. El que és pitjor de tot és que si hi ha clima de crisi i la picabaralla política empitjora el clima, per molt que Mas, quan va a acte amb discurs optimistes, queda liquidat per discurs sistemàticament destructiu que fan servir els propis dirigents de CiU al parlar de crisi econòmica i de les finances públiques.

PSC a Catalunya: 28 diputats i legió d’alcaldes. 6 mesos abans de congrés el PSC està en mans del poder municipals.

No. El PSC està en mans dels militants, simpatitzants i votants. I la gent que ens ha fet confiança i no ens ha votat. El món municipal s’obrirà a sectors amplis a qui demanarà que renovin confiança tot i no ser votants tradicionals de l’espia socialista.

La direcció aconsegueix evitar pugna de noms. Excepcions: Maragall demana que la renovació afecti Zaragoza i Iceta. Vostè fica Maragall en el mateix sac. A Nadal li ha passat el moment polític per dirigir el PSC?

En l’actual direcció de l’executiva hi ha una trentena de persones que són corresponsables de la gestió actual del PSC. Som tots direcció. No cal concretar en la cúpula màxima dirigent els processos de reordenació. Cal recordar que de cara al congrés tota l’executiva es renovarà. Alguns hi tornaran a ser, segur. Més de 10. Però depèn del propi procés congressual, però no es pot anticipar el debat sobre el relleu de les persones sense iniciar el gran debat de les idees que ha recentrar el propi debat socialista en la societat catalana, que espera missatge clar del PSC: qui havíem fet confiança, les noves generacions que no heu cregut en el projecte socialdemòcrata, tornem a veure que hi ha idees, programes, persones que ens engresquen per tornar a donar confiança a aquest partit que és central i clau de la vida política catalana, per evitar fractura o polarització en blocs, com havia passat.

Nadal li ha passat el moment?

No m’ho plantejo. Tinc 63 anys, aquesta legislatura em portarà a 67, estic més al final de la meva vida política que al principi. Encara puc fer coses i les faré. Però és molt evident que hi ha gent que apreta de 30 i 40 a qui no voldré negar mai l’oportunitat que la vida em va donar quan als 30 anys vaig ser elegit alcalde de Girona.

 

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.