Entrevista al diari Ara

David miró / Quim Torrent

Nou rol. El polític gironí serà el futur cap de l’oposició com a president del grup parlamentari del PSC. Diagnòstic “El càstig electoral al PSC no ha vingut per l’accent catalanista del partit”. Partit “El canvi generacional és imprescindible”.

Al seu despatx de la conselleria s’apilen llibres que Nadal dedica curosament als seus col·laboradors més pròxims mentre no deixa d’estar al cas de la seva tasca al departament. La vaga salvatge dels controladors aeris li ha ocupat el cap de setmana. Passsar del Govern a fer de cap de l’oposició (“havent deixat els números del departament endreçats”) sense traumes només és a l’abast de polítics com ell, especialista en missions difícils del PSC i pont entre ànimes.

Per això quan em pregunten si es trencarà el PSC dic que ningú ens portarà l’agenda fins al punt de ruptura. Farem el debat, però sobretot ens obrirem a la societat, perquè aquí no hi sobra ningú i hi falten tots els que han caigut pel camí.

És dels que creu que el debat de les dues ànimes fa mal al PSC?

És uun debat fals i del passat, més propi dels temps fundacionals. I ara, si hem de fer una nova fusió, l’hem de fer de manera que no admeti cap escletxa i que tothom se senti còmode amb el catalanisme d’esquerres. La suma de les dues, tres o quatre sensibilitats fa un projecte potentíssim; la disgregació, fluixíssim.

La fusió no s’ha aconseguit encara?

En l’imaginari de la gent la reiteració que hi ha dues ànimes petrifica la idea. Vull que tot el PSC sigui catalanista i d’esquerres i amb un horitzó federal per a Espanya.

Però al final tot es resumeix en grup propi sí o no?

Si tot el procés de debat intern es concreta només en el grup estem perduts. Penso que el tema del grup, o si es vol el de l’autonomia del PSC respecte al PSOE, ha de ser resolt per elevació. I fora del debat estricte del grup parlamentari.

Què vol dir?

S’ha de resoldre en un altre context, d’una altra manera. L’autonomia del PSC respecte al PSOE s’ha d’expressar en uns altres termes que els parlamentaris; s’ha de trobar una altra via, la que sigui. No pot ser que finalment tot es redueixi a una sola cosa que potser és important però que empobreix el debat, perquè el situa només en un sol terreny. Hi ha més coses a debatre.

Però s’ha de resoldre…

No dic que no sigui un tema important, però hem de tancar-lo, perquè si aconseguíssim fer-ho i arribéssim al congrés amb el tema resolt, el debat seria molt més ric, molt més constructiu, i ens portaria a un procés ideològic i polític molt més enriquidor que si tot s’acaba polaritzant en una votació no desitjable entre els que volen el grup i els que no el volen.

El PSOE acceptaria una situació diferent de la que hi ha ara?

No veig per què no. Hem de trobar una via alternativa que resolgui el dilema de grup sí o grup no.

A Madrid creuen que han perdut per ser massa nacionalistes

El PSOE hauria de començar a pensar que els problemes que hem tingut tenen més a veure amb la crisi i les mesures que s’han pres allà i aquí, que no pas amb l’actitud catalanista del PSC. El càstig electoral no ha vingut per l’accent catalanista del PSC.

Del congrés de la tardor n’ha de sortir nou discurs i nou líder?

El PSC ha de trobar discurs i un nou primer secretari i, eventualment, una personal que sent o no primer secretari pugui ser el futur candidat.

Quin perfil hauria de tenir?

El canvi generacional és imprescindible, però el rejoveniment no pot significar posar una ratlla d’edat.

Quina CiU s’espera en el seu retorn al Govern?

CiU s’equivoca si pensa que pot recuperar la prepotència i l’exclusivisme amb què governava abans. El miracle que han aconseguit és fer creure que són el canvi amb gent tan vella en les responsabilitats polítiques com qualsevol candidat d’altres partits.

Es creu el discurs de la humillitat i la generositat de Mas?

Que siguin paraules que se li hagin de recordar ja mostra que no són inherents a la seva manera de fer. Estic disposat a creure aquest discurs, però ho vull veure.

Reconeix que el concert ha estat una gran jugada electoral?

Sí, però qui vulgui escoltar el conseller Castells amb els números a la mà ja pot tremolar. Cal demostrar amb xifres que el concert aportaria més recursos que l’actual model de finançament.

Zapatero es va precipitar recorrent a l’exèrcit per controlar la vaga de controladors?

No. La gravetat de la situació i l’oportunitat del moment feien necessària una actuació immediata i contundent. Les mesures adoptades es justifiquen pel xantatge i el corporativisme dels controladors. Calia intentar resoldre el conflicte definitivament.

Queda tocada la imatge del país?

Som un país una mica estrany. França ha tingut mesos de vagues amb una situació més greu i prolongada i ningú no parla del desgast de la seva imatge. Hem d’aprendre a no autoflagel·lar-nos. A mi em preocupa molt més el dia sencer que ha perdut la gent. Els que tornaven de treballar o els que marxaven de vacances, el cost per a les companyies aèries i per als hotels. El que s’ha perdut ja és irrecuperable. Ara cal evitar que torni a passar.

Quina herència li deixa al seu successor al departament?

Podrà decidir si vol licitar o no l’Eix de la Conreria, el segon túnel de Vallvidrera, la cua de maniobres dels FGC a plaça Catalunya o les variants d’Olot i les Preses. Haurà de conduir a bona fi Terrassa i Sabadell, l’Eix Diagonal i l’Eix Transversal. La paradoxa de la història és que nosaltres els deixem finançat i en obres el desdoblament de l’Eix, que ells van fer en quinze fases i encongit.