Revista BonArt. Novembre, 2005

No són res sis anys. Però si ens aturem a mirar el conjunt dels números de BonArt, el gruix que fan, el contingut, l’evolució, el disseny, ens adonarem de cop que l’esforç realitzat, els resultats assolits mereixen un comentari, criden la nostra atenció.

Sobta que amb poc personal BonArt arribi a tants llocs, obtingui tanta informació, ens acosti a tants esdeveniments. En realitat BonArt ha sabut combinar l’interès pels temes d’actualitat i l’acumulació d’informació detallada i extensa que ens ha anat fent com d’agenda, dietari i recordatori de la riquesa i varietat de la realitat artística del nostre país.

BonArt no és ni una revista d’avantguarda, ni una revista de crítica d’art ,ni una revista de teoria de l’art. És una revista miscel·lània, oberta a totes les informacions i totes les tendències. És en aquest sentit una eina útil i eficaç. Un instrument per navegar en el món de la producció artística. BonArt no tria. BonArt ens deixa triar a nosaltres. Ens posa a l’abast la informació i deixa que els lectors i usuaris prenguem partit, siguem capaços de triar, de moure’ns per un món complex i ple de condicionants i de contradiccions.

És evident que BonArt deixa tot el marge per moltes altres revistes que encara ens manquen i que, si han existit, han tingut una vida efímera amb alguna lloable excepció també originada a Girona com és el cas dels PAPERS d’art d’Espais.

Però també és molt evident que la proliferació d’artistes, de fires, de sales, de galeries, d’exposicions, de subhastes, reclamava una eina que ens fes de guia i que ens pogués donar aplegada tota la informació.

En el cas de BonArt això ha succeït amb l’acompanyament d’articles interessants, de números monogràfics, d’homenatges, de patrocinis, d’exposicions i fires.

En Ricard Planas i els seus s’hi han dedicat en cos i ànima, i això es nota en els resultats. Hi ha una bona dosi de passió i professionalitat. I el desig també raonable de tirar la revista endavant.

Podem dir que assistim a un nou aniversari amb un horitzó on podem veure encara millores substancials, una total maduració i un nivell d’exigència creixent, ara que ja sabem que BonArt és capaç de posar-nos a la mà el que passa a Catalunya en el món de l’art.

I els que volem poder opinar lliurement i triar lliurement sense que ens condicionin les modes i els mercats ens sentim confortables amb una revista que neix modesta i creix eficaç i que ens deixa tot el marge per opinar i decidir què ens agrada i què no.