Fa trenta anys sabíem què volíem. Un horitzó que definís i fixés el futur de la ciutat. Volíem un revulsiu basat en l’ambició i l’excel·lència. Coneixíem el festival de teatre d’Avinyó dels anys de Jean Vilar i hi havíem anat. Ens havia emocionat la síntesi entre la sòlida consistència de les pedres del Palau dels Papes i les representacions teatrals que s’hi programaven.

Somniar és gratis i des de Girona pensar un mirall que ajudés a definir aquest futur ens portava a buscar referents en el teatre i en la música. Calia encetar un camí amb realisme. I calia trobar , com a Avinyó, la frontissa entre la monumentalitat indiscutible de les pedres i la vida. Aportar vida a la sedimentació secular de la ciutat construïda al voltant de les icones emergents de la Catedral i Sant Feliu. El Teatre Municipal era el niu indispensable però la ciutat era plena d’escenaris teatrals, evidents o no, des de les escales de la Catedral als escenaris ocults de l’Odeon per exemple.

Ara, en una mirada retrospectiva i atenta es pot calibrar el camí recorregut. La sàvia ponderació de les programacions ajustades any darrere any a les possibilitats reals amb l’ingredient afegit de l’atreviment necessari per tal de fer cada any un pas més. Així, els escenaris es van multiplicar, el territori nuclear (Girona i Salt) es va anar ampliant en una irradiació creativa. La combinació justa de públics de l’entorn de la ciutat i de fora va ser la resposta entusiasta que desitjàvem i va omplir els escenaris d’un públic àvid i entès que acudia massivament a cada convocatòria.

La ciutat es va omplir d’actors i actrius, de directors reconeguts i de prestigi, de públics molt diversos disposats a convertir l’assistència al festival en una litúrgia ampliada a la vida urbana als bars, restaurants i als hotels. Els establiments es van associar al festival i van adaptar els seus horaris als de les representacions. Les llibreries han fet més i més aparadors específics vinculats al teatre. Avui amb un emocionat record pels aparadors delicats i sensibles de la Llibreria Context.

Finalment es va trencar la barrera subtil que separava Girona de Barcelona. Els mitjans de comunicació van començar a fer de l’itinerari entre les dues ciutats passeres contínues i van incorporar l’exercici d’anar a Temporada Alta a les seves atapeïdes agendes. El Festival de Tardor de Girona havia perdut des del seu mateix origen la connotació localista i amb trenta anys ha esdevingut, pas a pas, un referent clau, el festival de tardor de Catalunya, un dels festivals de més prestigi i reconeixement d’Europa.

A l’inici Avinyó era la quimera, la utopia. Ara ja no. Amb una identitat diferent, amb personalitat pròpia, Girona i Temporada Alta han entrat a la geografia dels festivals del món.