Diari de Girona

És evident que vivim uns moments desconcertants, de confusió, on predomina la desqualificació i l’insult. Veiem com es dóna més crèdit al rumor que a la realitat, al soroll que als arguments, als desigs que a la realitat. Confondre les coses és molt fàcil, sembrar dubtes també. L’obligació dels responsables polítics és clarificar les coses, parlar de realitats, rebatre amb fets les crítiques i les superficialitats. És molt convenient explicar les coses, fer-les saber, donar-les a conèixer.

Aquests dies hem viscut intents molt barroers de reduir a la insignificança l’acció del Govern de la Generalitat, en un intents de posar de manifest una suposada inoperància.

És la tàctica que han practicat alguns diputats de l’oposició de la demarcació de Girona que, d’una forma periòdica, ens intenten transmetre una visió catastrofista i negativa de l’acció del Govern, que no es correspon amb la realitat. També és freqüent considerar que totes les accions són fruit de la inèrcia i de la improvisació i que no hi ha ni un programa ni una acció sistemàtica.
Normalment escolto aquestes veus amb circumspecció. M’ho miro procurant posar-hi distància i fredor. Buscant l’objectivitat, intentant veure la lògica última d’aquestes afirmacions formulades solemnement en diverses rodes de premsa.

Però en aquesta secció periòdica, marcada sempre per un clar accent gironí no tindria cap sentit parlar d’aquestes coses si no fos que també aquí ,en la proximitat gironina, és freqüent aquesta pràctica tan primària i tan esbiaixada. Hi he anat pensant i he decidit que ja era l’hora d’aportar evidències, fets, alguns que desmenteixin rotundament alguna d’aquestes compareixences, que situïn les coses al seu lloc, que serveixin de recordatori per a tothom.

I he triat a l’atzar uns quants exemples. Proves d’una realitat diferent. Proves de contrast. Demostracions evidents que l’acció constant del Govern es tradueix en nivells diversos de realitat, que es pot veure i es pot tocar. Demostracions d’una empenta que governs anteriors no van tenir. Coses de les que feia molts anys que se’n parlava i mai no es desencallaven. Clams ciutadans que només rebien promeses i paraules com a resposta. Vegem els exemples. Fem-ne un repàs.

1. L’Institut de Fontajau. Qui no recorda la reclamació constant? Qui l’acció tenaç i decidida de l’associació de veïns de Germans Sàbat i la de Fontajau? Qui la de l’Associació de mares i pares de l’escola? Qui l’acció decidida de l’Ajuntament anticipant la cessió dels terrenys per pressionar el Govern de la Generalitat? I qui no recorda les pilotes fora, les falses promeses, les excuses de mal pagador, les dilacions injustificades? Ara, finalment, han començat les obres de l’Institut. L’empresa constructora ja ha iniciat els treballs, els moviments de terres, els fonaments. Ara ja hi ha un calendari creïble per a l’obertura d’un nou institut a Girona.

2. Escoles. Del meu record no es va fer cap escola nova a Girona en els darrers cinc anys que vaig ser alcalde i només es va fer la remodelació del Bruguera. Ara, com hem dit, hi ha en marxa l’IES de Fontajau, està adjudicada l’obra de l’escola de Mas Quintana i s’estan licitant les obres de l’escola d’educació especial de Palau. Parlo de memòria, però avui hi ha en curs obres a tres centres docents de la ciutat de Girona. I això vol dir que són tres en dos anys, en comparació a cap en cinc.

3.Santa Caterina. S’han adjudicat les obres. El somni dibuixat fa més de deu anys ha arribat al moment de la veritat. S’ha de dir que els delegats del Govern hi van posar tot el seu interès i que tots vam crear les condicions perquè les coses fossin possibles. Però és ara i no abans, amb aquest Govern i no amb cap altre que, com van explicar fa pocs dies l’alcaldessa Pagans i la delegada Bosch, s’adjudiquen les obres i es poden en marxa a la ciutat de Girona treballs que representaran una inversió de més de quaranta milions d’euros. De les paraules als fets, dels convenis a les realitats, dels projectes als pressupostos. Dels pressupostos a les obres, de les obres a una seu permanent, unificada, eficient i transparent de l’Administració de la Generalitat a Girona.

4. Carreteres. S’està fent el desdoblament de Vila-Sacra a Castelló d’Empúries. Abans de finals d’any es licitarà el desdoblament de Castelló a Empuriabrava. En un any tindrem, doncs, desdoblada del tot la carretera Figueres-Roses que porta una colla d’anys fent-se.

Està en obres la carretera de l’N-II a Darnius, i s’acaba d’adjudicar la carretera de Darnius a Maçanet de Cabrenys. En un any i mig es podrà anar fins a Maçanet i Tapis per una carretera nova. Promesa de fa vint anys i realitat dels dos darrers.

S’acaben d’adjudicar l’autovia de Palafrugell a Palamós i l’autovia de Vidreres a la costa de l’Alou. En dos anys aquest Govern ha desenclavat infraestructures històriques que s’anaven fent amb compta-gotes i en petites dosis, per etapes.

No cal dir que no pretenc un balanç triomfalista. Queda molt camí per recórrer. Però davant l’estultícia i la mandra, davant la gratuïtat de les afirmacions, davant de la frivolitat ambiental d’alguns cercles polítics em sembla adient fer saber, tan clar com es pugui, que aquest Govern que no governa, aquest Govern paralitzat, aquest Govern desqualificat ha fet en dos anys accions de govern a la demarcació de Girona d’una incidència i d’un impacte amb pocs precedents en el passat.

I puc garantir que quan s’acabi aquesta legislatura els equipaments cívics, socials, culturals, educatius i sanitaris, i les infraestructures de la mobilitat hauran canviat la perspectiva i l’ànim de les nostres comarques, fent arribar l’esforç inversor a molts racons que rebien visites però no rebien diners.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.