Laia Arañó i Mireia Capdevila ens presenten la Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939) (Ajuntament de Barcelona i Fundació Carles Pi i Sunyer, 2018)

Aquest llibre comprèn des del bombardeig contra la fàbrica Elizalde del 13 de febrer de 1937 des del creuer Eugenio di Savoia fins al 25 de gener de 1939 i la immediata ocupació de la ciutat l’endemà. Amb l’antecedent esmentat del bombardeig dels dipòsits de CAMPSA del port el 18 de gener de 1937 des del submarí Torricelli.

Les autores ens mostren el fil ideològic terrible que uneix els bombardeigs de l’aviació italiana a Abissínia l’any 1935, els bombardeigs feixistes contra l’Espanya republicana durant la Guerra Civil espanyola i l’ús sistemàtic de l’aviació contra la població civil durant la Segona Guerra Mundial.

“Ningú entre els milers de víctimes civils de les bombes feixistes podia imaginar que estaven protagonitzant un dels canvis de paradigma bèl·lic del segle XX més importants”.

S’acabava d’instal·lar com a mètode el “terror aeri” que molt més enllà dels objectius militars i estratègics buscava atemorir, a un cost altíssim de molts morts, la població civil.

Amb fonts molt detallades les autores estableixen el cens dels bombardeigs de Barcelona dels anys 1937, 1938 i 1939, els geolocalitzen sobre la cartografia i desgranen cas a cas els impactes i els desperfectes ocasionats a la geografia urbana. Si hi afegíssim el detall de les víctimes i l’incalculable terror psicològic completaríem un quadre que és del tot esfereïdor.

Anglesos i francesos pagarien en la seva pròpia pell, l’experiment espanyol de la violència aèria feixista desfermada sobre el que van mostrar una indiferència glacial.

El plànol de síntesi amb super oposició de totes les capes cartogràfiques de les pàgines 224 i 225 mostra gràficament la magnitud de la tragèdia.