Presentació del Text refós i Reglament de la Llei d’urbanisme. Col·lecció “Quaderns de legislació” núm. 36. Barcelona, DPTOP, 2006

El programa legislatiu del Govern s’ha proposat ordenar, simplificar, atorgar la màxima seguretat jurídica a la planificació urbanística i a l’urbanisme de Catalunya. Per tal de concretar aquests propòsits, el Govern ha aprovat la Llei d’urbanisme (2004), el Text refós de la Llei d’urbanisme (harmonitzant les lleis de 2002 i 2004) i el Reglament de la Llei d’urbanisme (2006).

Presentem, doncs, actualitzada la legislació urbanística de Catalunya que esdevé així l’únic marc de referència i el document que concentra tota la normativa vigent després de superar una llarga etapa de solapament normatiu i reglamentari amb quatre reglaments autonòmics i sis estatals vigents que ara s’han derogat. Aquest llibre adquireix així el valor de nou Codi Urbanístic de Catalunya.

El Govern és conscient dels efectes en la llarga durada que tenen les polítiques urbanístiques i la seva concreció en el planejament i, per aquest motiu, ha connectat aquest desenvolupament legislatiu en el Programa de planificació territorial, en el desenvolupament de diversos Plans directors urbanístics i en una política decidida d’impuls del planejament local amb el propòsit d’acabar amb un període llarguíssim amb grans buits de planejament en el mapa municipal de Catalunya.

Les idees que han mogut tots aquest corpus legislatiu que ara haurà d’anar traduint els seus efectes graduals en el territori i en la formalització del nostre paisatge urbà, humà i natural, són les de la utilització racional del territori, l’adequada protecció i valorització del medi ambient i el medi natural, així com els objectius de respondre a les necessitats socials i al dret a l’habitatge, les del desenvolupament del sistema productiu i el foment de la diversitat econòmica. Tot per avançar en una millora perceptible de la qualitat de vida dels catalans i les catalanes i un aprofundiment de la solidaritat, la convivència i la cohesió social.

La legislació urbanística aporta criteris i dóna resposta al dilema que diverses vegades s’ha suscitat sobre els models de creixement i aposta per la reducció del consum de sòl, la voluntat d’evitar la dispersió de l’ocupació del territori, la continuïtat dels teixits urbans i la garantia d’un model racional i equilibrat de desenvolupament.

La realitat social mateixa ens ha situat davant una clara interpel·lació en aquesta matèria fent-nos evidents algunes de les disfuncions dels models heretats quan s’atribueix a la dispersió del creixement dificultats serioses per abordar la prevenció dels incendis, la garantia de seguretat bàsica i la sostenibilitat dels serveis públics des de l’àmbit municipal. És a dir, els problemes concrets han evidenciat ,de cop, més que mai, els paràmetres bàsics de les diagnosis que es feien i que es fan des de les aproximacions teòriques a l’urbanisme. Aquest fet comporta l’aparent contradicció entre les expectatives imparables d’uns per avançar en el model de la dispersió, avalats pel mercat, i les reiterades queixes dels usuaris i administradors d’aquest model davant les disfuncions i entrebancs que comporta.

Convé, però, recordar que els efectes de l’urbanisme i els drets que origina s’allarguen en el temps i transcendeixen els continguts del marc normatiu perquè, en molts casos, no és possible la retroactivitat. La prohibició de construir sobre terrenys amb pendents de més del 20% no impedirà, durant un temps, que encara veiem algunes grues enfilades en pendents insòlits, esgarrapant aprofitaments a terrenys que sempre s’haurien d’haver mantingut en la seva integritat natural. La vigència, sense revisar, de molts planejaments urbanístics municipals acredita la contradicció entre la literalitat de la Llei i el reglament i la realitat física que percebem.

Patim els efectes acumulatius de l’herència del passat, i comencem a corregir-los ara per tal que en el futur immediat i de forma progressiva se’n vagin percebent els efectes.

Però, per altra banda, convé no perdre de vista els efectes immediats de la legislació urbanística i dels plans directors, tant sobre les reserves de sòl per a la construcció d’habitatge protegit com per garantir la permanent ì definitiva preservació d’un quaranta per cent del litoral de Catalunya. El fet essencial és aquesta garantia sobre aquest 40%, no el que encara es pot fer en les àrees urbanes que compten amb planejament urbanístic aprovat.

És justament la relació interactiva i dialèctica entre la legislació i l’execució de l’urbanisme que ens permetrà corregir en el futur les disfuncions acumulades històricament en el passat fins a assolir un grau de civilització alt en els nostres models d’ocupació del territori.

Tenim els instruments, tenim els valors, tenim els principis inspiradors, tenim a les mans en aquest llibre les eines bàsiques per a convertir tots aquests propòsits en una realitat progressivament adaptada a un nou model que ens donarà més grau de benestar i de qualitat per a les generacions futures.