Pròleg a Planta y descripción de la ciudad de Tortossa 1642, de Miguel González de Mendoza. Edició facsímil del plànol de 1642. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats catalanes” núm. 6, 2007 

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que desplega una àmplia tasca de producció de cartografia de Catalunya en diferents formats i escales, i que s’aplica metòdicament al compliment del seu contracte-programa i dels objectius que li marca el Govern en relació amb la Llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’ha ocupat també de la cartografia històrica. Ho ha fet a través dels fons de la seva Cartoteca, permanentment ampliats amb noves adquisicions i donacions, i ho seguirà fent sempre per una inequívoca vocació de interrelacionar el passat, el present i el futur.

L’Institut és conscient que totes les potencialitats que ara ens ofereixen les noves tecnologies per a la restitució cartogràfica del territori posa a les nostres mans unes eines d’altíssima precisió i d’un gran abast. És amb aquestes eines que encara la tasca de posar a disposició del Govern i de totes les administracions, així com de la ciutadania, els millors mapes per treballar amb el nostre territori i planificar-hi.

Ara bé, l’Institut sap també que tota la força del futur no seria res sense el bagatge de coneixement, de ciència, d’anàlisi i d’humanitat que s’acumula en tota la cartografia històrica que ens ajuda a llegir, amb un sentit més analític que fotogràfic, més dinàmic que estàtic, la realitat històrica que reflecteixen.

Per aquest motiu l’ICC va començar el 2005 una sèrie d’edicions de facsímils de mapes de Catalunya que volien combinar el rigor de l’aproximació històrica amb la pulcritud i l’exactitud de la reproducció fins a fer-ne objectes d’interès bibliogràfic. Aquella sèrie fou acollida i reconeguda, i ens va estimular a iniciar, ara, una nova sèrie de facsímils dedicada  a la Cartografia de ciutats de Catalunya, en la millor tradició dels Atles que per a algunes ciutats havien desplegat, ja fa un temps, les diferents delegacions dels Col·legis d’Arquitectes.

 Presentem, doncs, una col·lecció de sis facsímils dedicats a les ciutats de Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Tortosa. Mapes que abasten cronològicament els segles XVII, XVIII i XIX.

El plànol de Tortosa és el més antic de la sèrie de facsímils que ara publiquem. Va ser fet l’any 1642 per Miguel González de Mendoza, i correspon als treballs encomanats per tal de reforçar les defenses de la ciutat que eren obsoletes i mostraven, en la seva estructura encara clarament medieval, molt serioses limitacions.

En realitat, Tortosa que en la Guerra dels Segadors va mantenir-se fidel a la casa d’Àustria va poder resistir l’escomesa de les tropes francocatalanes però va evidenciar les febleses de les seves defenses i va estimular la formulació de propostes per al seu reforçament. Aquesta és una constant de la majoria de les ciutats catalanes, sempre esforçant-se per recollir els tributs necessaris per reforçar les seves muralles i sempre amb retard respecte les necessitats reals. Crec que podem dir que en la història de les fortificacions de guerra de les ciutats catalanes des de l’edat mitjana fins el final de l’edat moderna, aquestes mai no han sigut capaces d’atrapar el temps.

Destaca en aquest plànol una extensa llegenda que explica el sentit de les propostes que s’hi fan i, per damunt de tot, una presència potentíssima de l’Ebre que esdevé un element central, estructurant, amb un escanyament al pont de Barques i el baluard que s’hi va construir en el cap de pont, a la riba dreta del riu. Si tot el recinte medieval cenyeix el conjunt de la ciutat, el pont i el baluard cenyeixen la ciutat posant com un fermall al riu que, en aquest punt, adapta el seu traçat a la pròpia estructura física de la ciutat. Aquest fermall esdevé un element singular, perquè vigila i controla l’únic pas del riu des d’aquí fins a Saragossa i marca la importància estratégica i la potència territorial de la ciutat i del seu bisbat.

 La pròpia implantació de la ciutat, entre el riu i les fortificacions, i les elevacions de la Suda i el Sitjar, evidencia la importància d’una ciutat fortalesa i, alhora, una ciutat navegant, pescadora, lligada al comerç i a la navegació.

 La relació entre la cartografia, els objectius militars i el paper social i econòmic de les societats urbanes adquireix aquí una evidència física i una bellesa especial pel pes determinant del riu, autèntic llaç de la ciutat i de les seves muralles.