Diari de Girona

Tossa de Mar ha inaugurat en el far de la Vila Vella el nou Centre d’interpretació dels fars de la Mediterrània. És un nou equipament ben integrat en l’antic edifici del far i adaptat amb senzillesa i eficàcia a l’objectiu didàctic i sensorial de presentar-nos l’evolució històrica i actual dels senyals d’orientació per a la navegació. Amb gust i sensibilitat i una música ben trobada veiem desfilar aspectes rellevants de la vida dels faroners i de l’evolució dels fars, acompanyats de l’olor del mar i de la remor de les onades o de la força viva del temporal. Les imatges dels fars, del mar, dels penya-segats, i de Tossa desgranen en un recorregut visual i sensorial els aspectes més rellevants d’aquest món.

Però segurament el Centre és només el pretext, el revulsiu, un element nou que s’integra en l’oferta cultural i turística del municipi i que aporta un motiu singular i de qualitat a la vida de Tossa. Amb valor per als tossincs i valor per als visitants.

Però el més important, el que té més valor, és la forta càrrega emocional d’un projecte que integra el far a Tossa. La intervenció de l’alcaldessa Pilar Mundet a l’acte d’inauguració va destil·lar sensibilitat i poesia, i ens va posar sobre la pista dels ressorts més íntims, la fibra més delicada, de la identificació del poble amb aquest projecte. El simbolisme d’obrir la reixa del far, i obrir-la definitivament, significa trencar dècades de misteri, d’allunyament i aïllament, és un acte d’apropiació col·lectiva, d’autèntica socialització. De fet, vam assistir a un acte de devolució. El far gestionat per l’Autoritat Portuària de Barcelona és retornat amb plenitud a Tossa, que hi obre un equipament públic i obert. Obrir la reixa és obrir de bat a bat un recinte sagrat i permet conèixer el que era desconegut i remot, quasi mític, fins al punt que com va explicar la Pilar Mundet, els infants que feien la primera comunió pujaven després al far i hi deixaven l’expressió dels seus sentiments en el llibre de visites, algun dels quals s’exposa.

Ara hem assistit a l’obertura d’un nou balcó, una gran terrassa, un jardí mediterrani, un espai singular. De bellesa singular amb uns horitzons amplíssims sobre el mar des de l’elevació del punt més alt de la Vila Vella, recinte murallat, castell feudal, ciutat protegida.

El dia de la inauguració, el cel ens va regalar amb un horitzó de núvols densos i estripats i alguna escletxa lluminosa per on volia sortir amb esclat arrodonit la lluna plena que només vam intuir fins la seva visió total més de matinada. Un ventet fresc a punta de fosc i quasi d’inici de tardor ens va acompanyar tota l’estona.

Pujar al far ara serà un exercici freqüent, un itinerari recomanable, un atractiu especialíssim. Coronar el turó i abocar-se al mar primer i després a terra. Girar la vista a la badia, contemplar la platja i el poble, endevinar els racons més especials, copsar de ple la implantació especial de Tossa en el territori, admirar el tou abrupte i vegetal que acompanya la vil·la i confirmar l’encert d’un emplaçament triat amb gust i ganes en una quasi península banyada pel mar a tres bandes.

El pòsit cultural de Tossa, el paper quasi fundacional del municipi en la Costa Brava, l’evocació més brava de tota la costa des d’aquesta elevació del far, l’impacte limitat dels aspectes més àlgids de la voràgine turística, un aïllament proverbial, les arrels més remotes acreditades per l’arqueologia, ponderen les virtuts d’un model turístic que equipara Tossa més a Ceret o Colliure que a d’altres municipis més propers. Ceret per l’art i Colliure pel mar i la fortificació podrien ser referents per a Tossa a l’hora de buscar els fils conductors principals del seu discurs turístic. I potser amb un pòsit més treballat i amb una exploració molt acurada de l’evolució de la vida marinera i de la projecció exterior del municipi, sovint com Cadaqués més orientat al mar que a terra.

Tossa és un model dual. Paradigma turístic, població de moda en moments històrics, vil·la marinera i pescadora, amb arrels profundes en les duríssimes condicions de vida d’unes èpoques que potser hem mitificat, però que representaven un combat diari amb la terra i el mar per sobreviure. Tossa oberta i Tossa tancada. Tossa rutilant i Tossa ancestral, Tossa feudal i Tossa civil.

I totes les emocions concentrades en les imatges del vídeo del far, que fan la síntesi d’aquestes dualitats fins a culminar en un moment que posa la pell de gallina amb les imatges del pare pelegrí i el compliment del vot del poble, punt àlgid de l’esperit comunitari, patrimoni irrenunciable d’un poble vibrant i gelós de les seves tradicions.

El camí que marca l’equipament del far és l’itinerari que ens porta a un discurs global sobre la recuperació del sentit més profund i eficaç d’un model turístic, basat més en les emocions i les sensacions, davant la gent, el territori ni el paisatge, que en els creixements desproporcionats i desmesurats que a Tossa, simplement per sort, no hi tenen cabuda.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.