Presentació de la Memòria Institut Cartogràfic de Catalunya 2006. Barcelona, DPTOP-ICC, 2007

Aquest any que presentem és l’any de l’inici de l’aplicació de les dues lleis vinculades a l’activitat de l’Institut. La de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la de creació l’Institut de Geologia de Catalunya. Així, la vida de l’Institut ha permès finalment la creació de dos instituts independents i interdependents amb capacitat i autonomia per a desplegar les seves funcions i esdevenir cadascun en el seu camp centres d’excel·lència i de referència al servei de l’Administració i, naturalment, també dels administrats. 2006 és, doncs, el darrer any de convivència física i el de la preparació de la segregació d’espais i funcions, per tal que l’Institut de Geologia de Catalunya camini sol i reprengui la gloriosa tradició dels pioners catalans de la geologia i dels seus continuadors en la millor tradició noucentista impulsada amb criteri i programa, primer per la Mancomunitat, més tard per la Generalitat republicana i, ara, i des de 1978 per la Generalitat restaurada, en un context de plena normalitat.

 El Govern ha fet confiança a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i a traves del nou contracte-programa ha preparat i dotat econòmicament una nova fase d’impuls i renovació basada en la modernització de l’utillatge i la permanent actualització de les tecnologies i els mètodes de treball.

Per aquest camí, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no ha dubtat ni un moment de vincular importants partides dels seus pressupostos al desplegament de les potencialitats dels dos instituts, a qui confia importantíssimes tasques auxiliars i bàsiques per a la formulació de totes les propostes territorials i d’infraestructures que hem decidit promoure, com ja vaig explicar en la meva compareixença a la corresponent comissió del Parlament de Catalunya en l’inici d’aquesta legislatura.

L’Institut esdevé així cada cop més notari fidel de la realitat física del nostre país i ens la mostra amb un gran detall i precisió, amb altíssima definició, per tal que superposant capes o traient-ne com qui va traient capes del tel d’una ceba, arribar a percebre les múltiples components que s’expressen com a feliç síntesi en el nostre paisatge.

El nostre territori, un paisatge natural i humà en canvi permanent, ha de ser objecte d’exploracions sistemàtiques de l’expressió material d’aquestes dinàmiques de canvi.

Radiografiar el territori, en termes mèdics, sotmetre’l a un escàner permanent, és l’expressió clara de la feina de l’Institut que ens aporta dades per conèixer la nostra realitat i intervenir-hi.

Fabriquem eficientment eines per a les polítiques.