El Punt Avui

Els anys intensíssims i convulsos de la Segona República i la Guerra Civil espanyola són una font inacabable d’informacions i d’estudis sobre el gran daltabaix que va patir Espanya, i també Catalunya, durant aquells anys. La crisi política, econòmica i social i els fets de guerra han esdevingut un terreny inesgotable per als historiadors que tracten de refer els fils d’uns anys esquinçats.

A poc a poc es va incorporant, a l’ampli bagatge historiogràfic d’aquest període, el treball continuat de les persones que s’han fet càrrec, de forma exemplar i abnegada, de l’Arxiu Tarradellas dipositat a Poblet. El Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, i Montserrat Catalan, com a directora de l’Arxiu i secretària del Patronat, han impulsat una important tasca que ara comença a donar els seus fruits.

Com un primer tast, l’any 2007 vam conèixer La indústria de guerra a Catalunya (1936-1939). L’obra de la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d’actuació (Lleida, Pagès, editors), amb textos de Josep Tarradellas i moltíssima documentació fotogràfica. Però el moment culminant d’aquesta tasca d’ordenació, inventari i edició se situa el 2012, quan es publica Els documents de l’Arxiu Tarradellas. Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936), obra de Joan Esculies, en edició a cura de Ton Barnils i Montserrat Catalan (Barcelona, edicions Dau).

Ara s’acaba de publicar el segon volum d’aquesta sèrie, també a cura de Ton Barnils i Montserrat Catalan. Es tracta de Els documents de l’Arxiu Tarradellas. Josep Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939), (Barcelona, edicions Dau, 2013), amb un text introductori del professor Josep Lluís Martín Ramos.

És ben conegut que el paper de Josep Tarradellas durant els anys de la Guerra Civil va adquirir una dimensió enorme i esdevingué un personatge clau per a la gestió de tots els conflictes que va originar el desencadenament de la guerra pel cop militar, el procés revolucionari que esclatà de forma immediata a Catalunya, i els intents de reconducció i rehabilitació del poder i l’autoritat de la Generalitat, després.

El paper actiu de Tarradellas durant aquests anys va tenir com a eix central el Govern de la Generalitat i la direcció d’ERC, i el va situar, successivament, en pràcticament tots els governs dels anys de la guerra, amb responsabilitats en els Serveis Públics (juliol,36), Economia i Serveis Públics (agost, 36), Finances (agost, 36), Conseller primer i Finances (setembre 36), Seguretat Interior (març 37), Finances i Cultura (març 37) i, finalment, Finances, des de juny de 1937, després d’un breu parèntesi entre abril i juny de 1937, fora del Govern.

Tarradellas va triar un camí difícil, però segurament amb encerts i algunes mancances, l’únic camí que permetia reconduir els fets i rehabilitar el Govern català i, amb ell, la dignitat de Catalunya. Justament per això va fer d’enllaç del Govern amb el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, es va fer càrrec de la Comissió d’Indústries de Guerra, va abordar amb valentia les relacions del Govern Català amb el Govern de la República, va tractar de mantenir sempre a l’esfera de les responsabilitats de Govern la CNT, va topar amb el PSUC després que aquest entrés al Govern, i es va encarar, si va caldre, amb el President Companys sense mai faltar-li al respecte per la dignitat del càrrec.

Josep Tarradellas va evolucionar durant aquests tres anys des de les posicions d’un catalanisme abrandat a una actitud molt pragmàtica d’afirmació i construcció nacional. Es pot dir que és en aquests tres anys que es gesta i es frustra, pel desenllaç, un autèntic home d’estat. Sap anar a Lleida a plantar cara als comitès i restablir l’autoritat del Govern català greument danyada, com sap recórrer i visitar el front i els escenaris de la guerra quan convé. Entoma els problemes de cara i tracta de posar ordre en el desordre, construint des de la precarietat un Estat català, dins de la República espanyola, a la que tracta de tu a tu i li retreu les seves febleses i contradiccions. És capaç d’intervenir els fons del Banc d’Espanya, gestionar les finances catalanes malmeses, defensar encara fins al darrer moment, amb poc èxit, un pressupost per al 1939, i intentar redreçar l’economia catalana i l’autoritat del Govern amb els famosos decrets de S’Agaró, de gener de 1937, que esdevindrien en la seva publicació íntegra al Diari Oficial de la Generalitat el famós “Pla Tarradellas”.

Josep Lluís Martín Ramos, en la introducció, fa un repàs detallat i ordenat de tots aquests temes i fa emergir una personalitat enorme enmig d’una mediocritat general, sense deixar, però, de  situar el personatge davant de les seves pròpies limitacions.

De forma successiva es publiquen documents diversos de la Comissió d’Indústries de Guerra, de les relacions amb els comitès, del Govern i d’ERC. Es dóna a conèixer documentació de les relacions amb el Govern de la República i documentació militar; es publiquen, en un altre apartat, cartes diverses dels actors principals del drama. Hi ha un apartat dedicat a articles significatius. De forma íntegra es publica el discurs de Tarradellas al Parlament, de març de 1938, sobre l’obra financera de la Generalitat. Finalment, mereix un esment especial un darrer apartat amb textos inèdits de Tarradellas, que prenen la forma de dietaris. És el capítol “Diari de la Guerra Civil, 1936-1939)”, que pren la forma de “Notes personals des del 29 de setembre de 1936 al 27 de gener de 1939”. Una cinquantena de pàgines que, amb un estil directe i punyent, ens encaren amb la crua realitat i el judici implacable d’un protagonista directe que no escatimava adjectius davant del que veia i vivia. De moment tothom ha remarcat els textos més cridaners dedicats a Companys, però tothom faria bé de llegir la integritat dels dietaris i dels documents.

La lliçó de la història és implacable i ens situa davant del moment en què Catalunya va intentar esdevenir un Estat dins de l’Estat amb prou independència per mirar d’escapar del desgavell general, sense, però, aconseguir-ho i veient-se arrossegada a un destí dramàtic que marcaria la nostra història contemporània amb petjada profunda.