Diari de Girona

Valentí Fargnoli Iannetta va nèixer a Barcelona el dia 12 d’abril de 1885 i va morir a Girona el 7 d’abril de 1944. Enguany s’ha commemorat el 75è aniversari de la mort i amb aquest motiu sota la denominació d’“Any Fargnoli” s’han desplegat diverses activitats. La culminació de totes és la publicació que ens ofereix l’Ajuntament de Girona amb motiu de les Fires i Festes de Sant Narcís: Girona. Fargnoli amb textos de Joan Boadas que ha tingut cura també de la selecció de fotografies que es presenten amb una molt acurada maquetació de Josep M. Oliveras.

En aquesta ocasió la tria es centra de forma pràcticament exclusiva en la ciutat de Girona on Fargnoli va viure i va convertir en el centre d’operacions de tota la seva tasca desplegada per la ciutat, la província, Catalunya i encara algunes incursions a d’altres territoris. Obre la selecció un text de presentació i contextualització del fotògraf. Segueix un “Album de família” que dibuixa amb contorns molt nítids els perfils de l’entorn més íntim del fotògraf i l’evolució de la seva família, els seus pares, ell mateix jove, Rosa Vilaseca la que seria la seva esposa des del casament a Maçanet de la Selva l’any 1912, els sis fills (3 nois i 3 noies), i el mateix matrimoni ja en edat avançada. Després Girona en tota la plenitud de les imatges captades per Fargnoli i tantes vegades reproduïdes, en alguns casos, i tant desconegudes en uns altres. La tria es sistematitza en diversos apartats: De muralles enfora, les muralles i la Devesa, l’esquerra de l’Onyar, de portes endins i lleurei treball. Una faixa embolcalla el llibre i ens esmenta “236 fargnolis que has de conèixer”. La capacitat d’evocació de la ruralitat dominant a la perifèria de la ciutat, la força dels murs treballats pel temps, els paisatges que hem vist evolucionar a la Devesa i en els carrers principals, les cases, les botigues, els tallers, les cobles, les festes, les fires, els mercats, les fàbriques, els monuments, desfilen amb una successió d’impactes visuals del que reconeixem transformat i del que constatem que el temps i la història han esborrat per sempre.

Aquest llibre de Fires és un complement d’accent gironí del treball de Joan Boadas i Raset Fotografia en temps de noucentisme. Adolf Mas, Valentí Fargnoli, Jeroni Martorell i el repertori iconogràfic (2018) on l’autor aconsegueix dotar de coherència professional i vital la trajectòria de Fargnoli (“l’orgull del professional honest”) encaixant-la en un marc més general dominat per la força de Martorell amb “l’obsessió per l’inventari” i la capacitat empresarial d’Adolf Mas i la seva “passió per l’arxiu”. Abans d’aquest llibre podíem pensar que Fargnoli era un fotògraf instal.lat a Girona que desenvolupava una acció comercial frenètica d’estudi i de paisatges que transformava en postals fotogràfiques d’una gran difusió i de molta qualitat. La seva vinculació amb els treballs del “Repertorio iconográfico de España” que impulsava Martorell i gestionava Mas li atorguen un valor afegit que ajuda a explicar millor una producció que altrament només valoràvem per simple agregació de les imatges i de les postals conegudes i repertoriades. Ara sabem molt més i el Museu d’Història i Joan Boadas ens ho van acostar amb l’exposició Valentí Fargnoli, l’art de la fotografia que situava visual i documentalment el personatge en el context de la vida i de la història.

L’any Fargnoli ha donat peu també a una exposició a la Casa de Cultura de Girona (abril-maig de 2019), Valentí Fargnoli. El paisatge revelat i un llibre Valentí Fargnoli, una memòria persistent coordinat, com l’exposició, per Natàlia Navarro, cap de l’INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.

És amb la força i el contingut de tota la producció d’aquest any que podem mirar enrere i valorar el temps transcorregut i el progrés en el coneixement que s’ha produït des de 1980 quan per les Fires de fa trenta-nou anys l’Ajuntament de Girona de la mà d’Emili Massanas Burcet organitzava a la Sala Fidel Aguilar una exposició sobre “La fotografia i els fotògrafas gironins”. En el modest tríptic que en aquella opcasió es va editar hi vaig publicar un text-crida “Per un arxiu municipal d’imatge” que estimulava els gironins a fer donacions per nodrir un incipient arxiu d’imatges i on reivindicava el valor històric de les imatges fixes i de les imatges en moviment i que podem considerar el precedent remot de l’important nucli que ha esdevingut actualment el CRDI.

Cinc anys més tard i amb motiu del centenari del naixement de Valentí Fargnoli, en el marc de la commemoració dels 1200 anys de vocació europea, l’Ajuntament va organitzar també una exposició el mes d’abril a la Sala Fidel Aguilar “Centenari Valentí Fargnoli” amb el corresponent catàleg. Aquell mateix any es va editar la carpeta “Girona vista per Fargnoli” (Col.lecció Girona en imatges, 3), amb una selecció de fotografies i textos de Joan Puigbert i d’Emili Massanas.. Finalment de forma conjunta l’Ajuntament i la Diputació van publicar el llibre Fótica V. Fargnoli amb una selecció de fotografies de Girona i de la província d’Emili Massanas i un text de Francesc Miralles. Les imatges es presentaven ordenades en apartats començant per Girona i seguint per un apartat per cadascuna de les comarques gironines

Durant unes dècades la “Fótica Fargnoli” va ser la referència canònica. La vida es transforma i el progrés és o hauria de ser imparable. Ara passats trenta-quatre anys els nous cànons són els llibres que hem comentat, la recerca de Joan Boadas i el llibre de les Fires que avui comencen.