El Punt Avui

Avui fa una semana es va presentar el llibre de Joan Boadas i Raset “Fotografia en temps de noucentisme. Adolf Mas, Valentí Fargnoli, Jeroni Martorell i el repertori iconogràfic” (Girona, Ajuntament, 2018). És una obra sòlida i potent i una aportació cabdal que  obre noves perspectives d’interpretació sobre les polítiques culturals dels noucentistes i les institucions.

Joan Boadas arrencava la seva recerca amb la transcripció i estudi de la correspondència entre Adolf Mas i Valentí Fargnoli, entre l’impulsor d’una empresa fotogràfica estructurada amb mètode i ambició i el seu agent a la província de Girona. Boadas es va adonar immediatament que l’abast dels temes que suscitaven aquestes cartes era molt més ampli i el repertori de noms i de llocs que hi apareixia suggeria una empresa d’envergadura.

Ben aviat va quedar clar que hi havia una relació directa entre els projectes de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1907, les expedicions científiques al Pirineu, la proposta de Jeroni Martorell d’un Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, el projecte d’una gran exposició sobre l’Art a Espanya que es volia fer arran de l’Exposició Universal de Barcelona (1929), i la proposta de confegir un gran repertori, un inventari, el “repertorio iconográfico de España” que acabaría documentant amb milers de plaques fotogràfiques els aspectes més rellevants del patrimoni històric. Un monument fotogràfic, una inmensa acta notarial, de l’estat del patrimoni amb anterioritat a la Guerra Civil.

Jeroni Martorell hauria estat el seny ordenador, Adolf Mas el braç empresarial executor  i Valentí Fargnoli un exemple dels agents territorials.

Acabada l’Exposició de Barcelona milers de fotografies es reparteixen en diferents fons.  Ara cal la integració unitària i transversal d’aquests fons, digitalitzar-los i posar-los a disposició de la col.lectivitat.