Pròleg a Plano geométrico detallado del término jurisdiccional de la ciudad de Vich. Edició facsímil del plànol de 1852. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats catalanes” núm. 10, 2008

Reprenem la sèrie de plànols de ciutats de Catalunya que vam començar ara fa un any amb l’edició de sis facsímils. En aquesta ocasió es tracta dels plànols de les ciutats de Manresa, Olot, Solsona i Vic que així s’afegeixen als de Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa, Figueres i Vilanova i la Geltrú. Amb el conjunt dels deu facsímils que ara disposarem podem tenir ja una visió força àmplia de la cartografia de les ciutats de Catalunya, de les diferents tipologies i característiques, i de l’interès singular de la cartografia històrica per tal de captar millor, amb més precisió, la realitat urbana de cada moment i la forma que va anar prenent el desenvolupament urbà de les principals ciutats de Catalunya.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya vol continuar d’aquesta manera el seu compromís simultani amb les tècniques més avançades i d’alta precisió pel que fa a la restitució de la nostra geografia contemporània i amb el rescat de la memòria històrica com a referència tangible per a mesurar l’evolució del país, de les seves ciutats, de la seva especialització i desenvolupament i per a conèixer les causes concretes que en cada cas van portar a la materialització d’aquestes obres d’art, que combinen la seva singularitat artística i la fidelitat a la realitat física que ens intenten transmetre.

En el cas de Vic anem directament a la informació fiscal. L’actuació del geòmetre francès Jean-Antoine Laur i el conjunt d’informació cartogràfica que va elaborar sobre Vic té relació directa amb la recollida d’informació cadastral per tal d’aplicar la reforma fiscal de l’any 1845. Així, tota l’experiència desplegada a França en les grans enquestes cadastrals, elaborades de forma intermitent des de la Revolució Francesa, van crear el bagatge necessari de coneixements per tal d’entrar en un terreny conegut i estendre aquests coneixements als casos de països veïns que desenvolupaven també les seves reformes fiscals.

En el cas de Vic, doncs, no hi ha ni informació jurisdiccional, ni informació urbanística ni, no cal dir-ho, cap referència de caràcter militar. La fiscalitat, la reconstrucció de la realitat parcel•lària, la fiabilitat de la descripció del règim de la propietat esdevenen l’element essencial per tal de controlar la realitat de la riquesa rústica i urbana com a pas previ per tal d’aplicar-hi un gravamen.

Vic és, doncs, una mostra del gran esforç que a mitjan segle XIX es va fer per tal d’inventariar la riquesa i modernitzar el sistema fiscal. La bibliografia sobre aquesta fiscalitat ens posa sobre la traça de tota la documentació cartogràfica que es va generar i de la qual en tenim aquí una mostra significativa que pot actuar com a model i referent.