Pròleg a Plano general de Villanueva y Geltrú. Edició facsímil del plànol de 1876. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, col·lecció “Ciutats catalanes” núm. 5, 2007 

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que desplega una àmplia tasca de producció de cartografia de Catalunya en diferents formats i escales, i que s’aplica metòdicament al compliment del seu contracte-programa i dels objectius que li marca el Govern en relació amb la Llei de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, s’ha ocupat també de la cartografia històrica. Ho ha fet a través dels fons de la seva Cartoteca, permanentment ampliats amb noves adquisicions i donacions, i ho seguirà fent sempre per una inequívoca vocació de interrelacionar el passat, el present i el futur.

L’Institut és conscient que totes les potencialitats que ara ens ofereixen les noves tecnologies per a la restitució cartogràfica del territori posa a les nostres mans unes eines d’altíssima precisió i d’un gran abast. És amb aquestes eines que encara la tasca de posar a disposició del Govern i de totes les administracions, així com de la ciutadania, els millors mapes per treballar amb el nostre territori i planificar-hi.

Ara bé, l’Institut sap també que tota la força del futur no seria res sense el bagatge de coneixement, de ciència, d’anàlisi i d’humanitat que s’acumula en tota la cartografia històrica que ens ajuda a llegir, amb un sentit més analític que fotogràfic, més dinàmic que estàtic, la realitat històrica que reflecteixen.

Per aquest motiu l’ICC va començar el 2005 una sèrie d’edicions de facsímils de mapes de Catalunya que volien combinar el rigor de l’aproximació històrica amb la pulcritud i l’exactitud de la reproducció fins a fer-ne objectes d’interès bibliogràfic. Aquella sèrie fou acollida i reconeguda, i ens va estimular a iniciar, ara, una nova sèrie de facsímils dedicada  a la Cartografia de ciutats de Catalunya, en la millor tradició dels Atles que per a algunes ciutats havien desplegat, ja fa un temps, les diferents delegacions dels Col·legis d’Arquitectes.

Presentem, doncs, una col·lecció de sis facsímils dedicats a les ciutats de Figueres, Girona, Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Tortosa. Mapes que abasten cronològicament els segles XVII, XVIII i XIX.

En el cas del plànol de Vilanova trobem en la història de la seva gestació i de la seva evolució tots els ingredients de la història econòmica contemporània de Catalunya, i de la història urbana de les ciutats industrials i comercials que van créixer i fer-se a l’empara de capitals originats en l’agricultura i el comerç antillà. Aquest és un plànol de 1876, promogut per “indianos” i més concretament per Francesc Gumà i Pau Soler, amb l’objectiu d’orientar, definir i materialitzar el creixement de la ciutat des de la racionalitat d’un disseny urbà molt precís. Una quadrícula ajustadíssima, generosa, aparentment sobredimensionada, però realment orientadora de tots els elements que podien configurar el naixement d’una ciutat moderna que bevia de les fonts del progrés i de la creació de riquesa.

La pauta regular de l’amplada dels carrers des de vuit metres a trenta, l’orientació a mar, la definició d’un port imprescindible per recuperar pes en el comerç internacional a partir de la navegació de vapor, i les avingudes de l’Agricultura, del Comerç i de la Indústria formen la matriu dins de la qual es perfila una estructura de dues rambles orientades a mar i d’una rambla orientada en la direcció de la carretera a Barcelona.

Els alts i baixos de la conjuntura en el darrer terç del segle xix mantingueren el plànol durant un temps més com una expectativa que com una realitat i un cert estancament demogràfic, la crisi de la fil·loxera, les dificultats de la indústria i la competència de d’altres poblacions industrials acreditaren un moment d’aturada que se superaria amb l’arribada del ferrocarril, la millora de les comunicacions i l’arribada de la casa italiana Pirelli a primers del segle XX.

Assumit per l’Ajuntament com una proposta normativa, l’any 1876 aquest plànol d’eixample amb diversos precedents en l’urbanisme de les ciutats més properes com Barcelona mostren la capacitat d’innovació, progrés i millora que alguns sectors de la burgesia catalana, enriquida en la indústria o el comerç, es disposarien a promoure per eixamplar el camp dels seus negocis i per atorgar un marc més adequat per a reforçar i subratllar la seva notorietat.

La força gràfica d’aquest plànol i la difusió que tingué a partir de la seva edició en fan una peça molt rellevant del patrimoni vilanoví contemporani i una guia que orientaria el seu creixement sempre per sota de les possibilitats que proposava.