Pròleg a Vint-i-cinc anys construint futur. L’Escola de Sobreestrants d’Obres Públiques. Barcelona, DPTOP, 2009

L’aposta per una escola de sobreestants és un encert que agafa més dimensió com més temps passa. El període de 25 anys és més que suficient per calibrar, en tota la seva amplitud, un fet que quedarà gravat en els cors de tots els alumnes i de tots els equips que han fet possible, amb la col•laboració del teixit empresarial, aquesta història de continuïtat i encerts.

L’Escola, des del punt de vista del Govern de Catalunya i més concretament del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, no és un fet aïllat i residual, perifèric,situat a Tàrrega i per pensar-hi només de tant en tant. Ben al contrari és la constatació, l’exemple, la demostració que una formació professional ben plantejada és una font d’oportunitats i d’interacció amb el món de l’empresa. És una línia de capacitació que respon a una demanda concreta del mercat de treball i que assegura, en molt bona mesura, l’oportunitat d’una ocupació ràpida i d’una certa qualitat.

Durant anys, aquesta circumstància ha transcorregut en la placidesa dels temps tranquils, ha avançat sense gaires ensurts, ha anat fent com una realitat contrastada, s’ha anat fent com una dada del paisatge acadèmic.

Però la veritat és que el contrast amb la realitat ha anat fent any rere any de l’Escola una referència, una font de nous titulats capacitats i en disposició d’entrar directament en el mercat de treball de les empreses d’obra civil o d’edificació. Ho he pogut comprovar amb un punt d’emoció en algun final de curs en els actes de lliurament dels diplomes que acreditaven els alumnes. He vist satisfacció dels pares, he vist empresaris complaguts, satisfets de les seves aportacions, he vist alumnes amb la guspira de la il•lusió en la mirada, he percebut el goig de veure acabar una vida i saber que en comença una de nova immediatament.

Ara que vivim el trasbals d’una gran davallada econòmica, ara que estan en revisió els models educatius, ara que vivim una crisi de creixement i de globalització amb pèrdua de valors de referència, ara l’Escola de Sobreestants de Tàrrega adquireix, encara, una dimensió més clara, més transparent, més diàfana. Ara, tot és més evident i més necessari que mai. El camí de les acreditacions professionals és un camí segur, és una via sòlida, és una educació pràctica per a la vida i per a la feina.

Estic convençut que en el moment de repassar aquests vint-i-cinc anys, els noms dels i les alumnes, els noms dels professors i professores, podríem trobar la satisfacció d’un recorregut fet sobre bases sòlides i creïbles.

Aquest és el sentit d’una celebració que mira un instant al passat, no s’entreté, i encara el futur amb ganes, amb ambició, amb una total disposició a respondre al repte d’un temps nou i de crear les oportunitats necessàries per a una societat en temps de crisi.

El Govern sap i afirma que aquest és el camí a seguir. I el seguirem a Tàrrega i arreu.