Entrevista al Diari de Girona

Daniel Bonaventura. Girona

Dilluns 17 de desembre de 2012. Es constitueix el Parlament de la X Legislatura. Joaquim Nadal deixa de ser diputat després de 28 anys. Divendres 21 de desembre de 2012. Joaquim Nadal es reincorpora a la Universitat després de trenta anys. Han estat tres dècades d’una frenètica activitat política com a alcalde de Girona (1979-2002), candidat a la Presidència de la Generalitat (1995), conseller de Política Territorial (2003-2010), conseller de Presidència (2006) i portaveu del Govern (2003-2006). Però no ha abandonat mai l’activitat universitària, ni que sigui com a director de tesis doctorals. A punt de complir 65 anys d’edat, el Catedràtic d’Història Contemporània Joaquim Nadal creuarà divendres la porta de la Facultat de Lletres de la UdG a tots els efectes, disposat a desenvolupar tasques de recerca i també de docència, amb la il·lusió del jove professor encuriosit per les vivències que li depararà el contacte amb les noves generacions d’estudiants.

Li fa il·lusió tornar a la docència?

Em fa il·lusió tornar a la Universitat. Per algú que ha hagut de deixar la seva feina, tenir l’oportunitat de tornar-hi em sembla un procés exemplaritzant. Torno amb il·lusió entenent que la dimensió universitària és recerca, és docència, és direcció de treballs de recerca, tesis de llicenciatura, tesines, tesis doctorals, exploració de nous camins… Miraré d’integrar-me a l’Institut de Recerca Història per reprendre algun fil que no havia abandonat mai del tot, però m’hi havia dedicat amb intermitència. Sempre he dirigit tesis doctorals. He participat en tribunals de tesis i d’oposicions d’alguns dels que ara són catedràtics de la Universitat a la qual entro. No he deixat mai d’escriure i publicar i pronunciar conferències, que no és el mateix que fer classes, però l’hàbit de parlar en públic sobre temes no estrictament polítics l’he mantingut.

Entenc que s’integra al Departament d’Història i Història de l’Art, a la Facultat de Lletres. Quina o quines assignatures impartirà?

En el marc de la preparació del pla docent del curs vinent analitzarem quines matèries puc impartir. A mi no em desagradaria, a part de treballar a la Facultat de Lletres, fer algun curs de Ciències Polítiques o fins i tot de Comunicació, si és que amb això puc ser útil a la Universitat aportant coneixements de la meva experiència més recent.

Quin perfil d’alumne espera trobar?

Tothom em diu que la Universitat ha canviat molt i el perfil de l’estudiant també, i que encara canviarà més. Jo vinc d’una Universitat que als primers cursos tenia més de cent estudiants. Crec que ara tenim cursos més reduïts i, evidentment, podrem treballar amb un més alt grau d’especialització.

Assumirà activitat en recerca?

La veritat és que reprendré treballs que tenia sobre la ciutat de Girona i sobre les comarques de Girona.

A quina índole de treballs es refereix?

Coses que havia fet del segle XIX i del segle XVIII, i, naturalment, també estiraré el fil d’una recerca recent que vaig fer sobre la República i la Guerra Civil a Girona.

Té previst fer classes a altres centres on té vinculacions, com la Universitat de Barcelona (UB) o l’Autònoma (UAB)?

De moment no, però no m’hi tanco i, si em conviden a fer algun curs, el faré.

Abans d’un any hi haurà eleccions a rector a la UdG. Té planejat integrar-se a alguna candidatura?

No. Jo voldria incorporar-me a la Universitat amb molta discreció, disposat a fer feina, disposat a contribuir, disposat a ser útil, però evidentment sense cap ànim de plantejar-me un recorregut per les tasques de gestió que ja havia fet en el passat, tant en política com en la mateixa universitat.

Quina consideració li mereix la UdG, aquesta universitat petita i relativament nova que ara s’ha d’especialitzar?

La UdG té uns quants estudis rellevants en l’àmbit internacional, per exemple els de Turisme. També té àmbits de recerca que funcionen molt bé, i té uns nivells d’especialització remarcables en alguna matèria científica i en llengua catalana. Té un Parc Científic molt potent amb instituts de recerca com el de l’Aigua, que pot donar vies d’internacionalització importants. Jo sóc dels que crec que si la Universitat guanya dimensió, la ciutat i el territori també guanyen dimensió i s’obren al món.

Ja sense responsabilitats del Govern, com es veuen les retallades des de l’altre costat de la tanca? El preocupen les retallades a la Universitat?

Em preocupen molt i percebo que el meu retorn serà menys plàcid del que hauria pogut imaginar, precisament pels efectes de les retallades sobre el conjunt de la Universitat.

Abandona totalment la política?

No. Jo dic que sóc un animal polític que abandona la política de responsabilitats públiques d’acció directe. Ara bé, jo no vull abandonar la política perquè entenc que tot és política i mantindré el meu activisme polític i ideològic des del camp que em sembli que puc ser més útil.

Continuarà amb el partit, amb el PSC?

Continuaré amb el partit i amb la meva dimensió personal amb la màxima independència i llibertat.

El 31 de gener de 2013 complirà 65 anys. Què l’empeny a continuar?

La jubilació dels catedràtics d’Universitat és als 70 anys. Per tant, ni m’ho plantejo.

Si voleu veure l’entrevista publicaca cliqueu aquí.